Alfred Sisquella i Oriol
pintor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964) fou un pintor català.[1] Va interpretar figures en escenes d'interior, així com natures mortes, paisatges i dibuixos a tinta.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1900 Barcelona |
Mort | 1964 (63/64 anys) Sitges (Garraf) |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Membre de | |
Influències |
Deixeble de Francesc Labarta a l'Escola de la Llotja,[1] va ser un dels fundadors del grup Els Evolucionistes.[2] Tot i que inicialment va seguir el realisme, des de molt jove ja es va veure atret per la pintura de Paul Cézanne i el cubisme.[3] Temps després diria: «Hem abandonat l'avantguardisme ja fa algun temps, però la nostra posició no és la mateixa que si no haguéssim pertangut a l'avantguardisme i no se'ns pot entendre si abans no se l'ha comprès».[3] El 1923 es va establir a Sitges, atret per la figura de Joaquim Sunyer i de Miró, i cinc anys més tard va passar una temporada a París. El 1928 va destruir les seves obres cubistes i va retornar al realisme.[1]
Consta entre els artistes catalans que l'any 1940 van participar en l'exposició col·lectiva que l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va organitzar en aquesta ciutat.[4]
Entre els premis obtinguts, destaquen els concursos de Montserrat de 1931 i 1947, el diploma de primera classe de l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona de 1942 (per l'obra Figura de mujer en un interior)[5] i la medalla d'or de l'Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona de 1953.[1]
Josep Pla li va dedicar un homenot.[6] S'exposa obra seva al Museu de Montserrat, al Museu de Valls, al Museu Municipal de Tossa de Mar, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i a Thermalia.[7] Fou enterrat al cementiri de Sitges.