Annexió
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una annexió (del llatí ad, "a", i nexus, "unió") és l'adquisició forçosa d'una part o de la totalitat del territori d'un estat per part d'un altre estat.[1] Generalment, se sol considerar que el territori annexat és el més petit, perifèric i feble de les dues entitats que s'agrupen. També sòl implicar alguna mesura coercitiva per part de l'entitat més forta sobre la més feble. Per aquest motiu, solen emprar-se diversos eufemismes en els discursos que defensen l'annexió, de l'estil d'"unió política", "unificació" o "reunificació", segons els casos, mentre se sol disfressar d'"irredemptisme" el que molt sovint només és expansionisme o imperialisme. L'annexió difereix d'una cessió mitjançant venda, intercanvi o donació de territoris, perquè aquesta es produeix en el marc d'un tractat de pau, i de l'agregació, més pròpia de les unitats administratives internes de l'estat i, generalment, amb l'acord de les autoritats locals d'ambdues entitats. L'annexió és un acte unilateral d'un estat que després obté el reconeixement internacional que el legitima.[2]
Durant la Segona Guerra Mundial, la pràctica generalitzada de l'annexió va sotmetre poblacions senceres al control de les autoritats militars, privant-les de les garanties que hauria de proporcionar el dret internacional vulnerat. La quarta Convenció de Ginebra va reforçar enormement aquestes garanties, fent molt més difícil que un estat es pugui saltar el dret internacional quan practica una annexió.[3]