Antoine Parmentier
From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoine-Augustin Parmentier (Montdidier, 17 d'agost de 1737 - París, 17 de desembre de 1813[1]) va ser un agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Antoine Augustin Parmentier 12 agost 1737 Montdidier (França) |
Mort | 17 desembre 1813 (76 anys) París |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 39 Grave of Antoine Parmentier (en) |
Dades personals | |
Formació | Liceu Louis-le-Grand |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica |
Lloc de treball | Rue Croix-des-Petits-Champs (en) |
Ocupació | censor reial (1779–), agrònom, dietista, metge, farmacèutic, botànic |
Membre de | |
Obra | |
Abrev. botànica | Parm. |
Família | |
Germans | Marie-Suzanne Parmentier (en) |
La seva experiència com captiu a Prússia durant la Guerra dels Set Anys el va portar a defensar la patata com a alternativa alimentària[2] (a França, com a gairebé tota Europa, se la considerava no comestible). Va aconseguir que s'aixequessin les lleis que prohibien el seu cultiu, i va promoure el seu consum. Va ser un dels creadors de l'Escola de la fleca a França. Va treballar també en el blat de moro, l'opi i la banya del sègol. També va preconitzar l'ús del fred per conservar la carn i va desenvolupar tècniques per extreure el sucre de la remolatxa.[3]
L'acollida que Lluís XVI havia reservat a l'agrònom filantrop li va fer ser durant la Revolució francesa sospitós per al Nou Règim. Però aviat se li va confiar la vigilància de les salaons destinades a l'exèrcit francès. El Directori i el Consolat també es van servir de les seves competències.
Durant l'època napoleònica, com inspector general del servei de salut,[4]) aconsegueix que l'exèrcit adopti la vacunació antivariolosa i s'ocupa de les condicions higièniques en els vaixells.
Científic amb una obra notable per la seva varietat, participa, a més, en la vida social col·laborant en els textos relacionats amb la reforma agrària proposats per l'Assemblea Nacional Constituent. Entra a l'Acadèmia de les Ciències el 1795 a la secció d'economia rural.
La seva família està enterrada en el Cementiri del Père-Lachaise a París.