Antoni Simon i Tarrés
historiador català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni Simon i Tarrés (Girona, el Gironès, 13 de juliol de 1956) és un historiador i professor universitari català.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 juliol 1956 (67 anys)
Girona |
Catedràtic d'universitat | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Director de tesi | Joaquim Nadal i Farreras |
Activitat | |
Ocupació | historiador |
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtic (1997–) |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Oriol Junqueras i Vies |
Llicenciat en Història el 1978 a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en història moderna, es va doctorar el 1983 amb la tesi La crisis del Antiguo Régimen en Girona (1983). Des del 1980 és professor en aquesta universitat, i des del 1997 catedràtic del Departament d'Història Moderna i Contemporània (Unitat d'Història Moderna). Ha seguit diverses línies d'investigació, com la demografia històrica, a la qual dedicà nombrosos articles i llibres. S'ha ocupat també de l'estudi de la història social i la història política i institucional centrant-se, especialment, en la guerra dels Segadors i la Guerra de Successió Espanyola. És autor també d'un gran nombre d'articles tant de divulgació com en publicacions especialitzades, pròlegs, ponències, conferències i seminaris i participa en nombrosos projectes de recerca.[1] Fou un dels fundadors del Cercle d'Estudis Històrics i Socials de Girona,[2] del qual és vicepresident. Des del febrer del 2007 també és membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i des del 2014 el Secretari de la Secció Històrico-Arqueològica.[1][3]