Antónov An-12
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Antonov An-12 (denominació OTAN: Cub) és un avió de transport militar amb quatre turbohèlices dissenyat a la Unió Soviètica. És la versió militar de l'Antónov An-10. El primer prototip va volar el desembre de 1957. Se'n van construir uns 900, tant en versions militars com civils, abans que n'acabés la producció el 1973.
Dades ràpides Tipus, Fabricant ...
Tipus | Avió de transport militar |
---|---|
Fabricant | Antónov |
Estat | Unió Soviètica |
Basat en | Antonov An-10 Ukraina (en) |
Primer vol | 16 de desembre de 1957[1] |
Dimensions | 37 () m × 36.995 () mm Cabina d'aeronau: 2.400 () mm × 3.000 () mm × 13.500 () mm |
Pes en buit | 61 |
Abast | 1.942 mn i 3.075 mn |
Sostre de vol | 10.200 metres i 33.500 peus |
Armament habitual |
|
En servei | 1959 - |
Ús | aviació comercial i pont aeri |
Operador/s | Força aèria soviètica
|
Altres usuaris | Aeroflot PLA Air Force |
Capacitat | 6 i 100 |
Propulsor | AI-20M (en) i AI-20K (en) |
Producció | 1957-1973 |
Construïts | 1.248 |
Tanca
Una de les variants, igual que es va fer amb l'Hercules C-130, va ser utilitzada de base per una plataforma de SIGINT, de les sigles en anglès SIGnal INTelligence (Intel·ligència de Senyals). Algunes altres versions del Cub s'utilitzen en funcions de contramesures electròniques i avaluació.[2]