Aplec (revista)
revista en català editada pel Club de Divulgació Literària (1952), de la qual en sortí un sol exemplar, segrestat per les autoritats franquistes / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aplec fou una revista cultural en català de la qual només se'n va poder publicar un número l'abril de 1952. Estava editada pel Club de Divulgació Literària i impresa a Gràfiques Marina, S.A. La redacció de la revista estava situada a la Gran Via de les Corts Catalanes (aleshores Avenida José Antonio Primo de Rivera), 818 (seu del referit Club). Pel que fa al format, tenia 24 pàgines a dues i tres columnes i unes dimensions de 270x215 mm. El número solt costava 7 pessetes. Era una revista literària, molt ben il·lustrada.
Capçalera editorial de la revista | |
Tipus | revista cultural |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | català |
Data d'inici | abril 1952 |
Data de finalització | abril 1952 |
Lloc de publicació | Barcelona |
Estat | Espanya |
Dades i xifres | |
Editor | María Dolors Orriols i Monset |
Editorial | Club de Divulgació Literària |
La seva editora fou Maria Dolors Orriols, fundadora del Club de Divulgació Literària, amb la col·laboració de Josep Planchart. Per a conseguir permís per a editar-la (ja que no era clandestina, com altres publicacions en català anteriors posteriors a l'acabament de la guerra civil, contactà amb Joan Beneyto, director general de censura, qui li indicà que publiqués una «revista que no sigui periòdica, que surti de tant en tant, i de continguts aigualits, és a dir, ni carn ni peix».[1] Aquesta no fou l'opció que adoptaren Orriols i els altres promotors del projecte.[1] El dia 10 d'abril de 1952, que s'esqueia en Dijous Sant, el diari La Vanguardia Española publicava un anunci de la revista,[2] indicant que apareixeria el dia 12, Dissabte de Glòria. Molt poc després de la seva presència als quioscos, i malgrat gaudir d'autorització, fou retirada per iniciativa del governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, segrestant-ne els exemplars en circulació i prohibint-ne la publicació.[3]
Dins de la revista, hi havia articles dedicats a autors importants com Franz Kafka, amb la traducció d'un conte seu, Un metge de poble (Ein Landarzt), amb il·lustracions d'Antoni Guansé, fragments de memòries, històries curtes, crítiques de llibres, explicació de les obres de teatre del moment, articles sobre música, un article sobre una exposició d'art, crítiques de cinema i un article sobre l'art en els parcs. També s'hi iniciava una col·lecció de novel·les curtes i la primera que es començava a publicar per fascicles era “L'altra ciutat” de Maria Aurèlia Capmany.[4]