Apoxiomen de Lísip
estàtua en marbre d'època romana / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Apoxiomen (en grec antic, 'el que es raspa') és una estàtua en marbre d'època romana que es troba en els museus Vaticans. La majoria dels historiadors d'art sostenen que és una còpia d'una altra estàtua de bronze perduda de l'antiga Grècia realitzada per Lísip al s. IV ae. Però alguns autors ho han qüestionat. Pertany a l'època hel·lenística de l'art grec.
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Apoxiòmenos». (vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2020 |
L'Apoxiomen del Vaticà, de Lísip, als museus Vaticans, trobat al Trastèvere, 1849 | ||||
Tipus | obra escultòrica | |||
---|---|---|---|---|
Creació | 330 ae | |||
Moviment | hel·lenístic | |||
Material | marbre | |||
Mida | 205 cm | |||
Localització | ||||
Col·lecció | ||||
Municipi | Roma | |||
Localització | Museu de Ceràmica (Barcelona) | |||
| ||||
L'Apoxiomen en si és un dels temes convencionals de l'antiga escultura votiva grega; representa un atleta, captat en el moment familiar de raspar-se la suor i la pols del cos amb un petit instrument corbat que els romans anomenaven estrígil. Aquest és l'Apoxiomen més conegut de l'antiguitat clàssica, i s'atribueix a Lísip de Sició, l'escultor de la cort d'Alexandre el Gran, realitzat cap a l'any 330 ae.