Aqüeducte de Dioclecià
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Aqüeducte de Dioclecià[1] (en croat: Dioklecijanov akvadukt) és un aqüeducte que es troba a la ciutat de Split a Croàcia construït per l'Imperi Romà per proveir d'aigua a l'antic palau de l'emperador Dioclecià. És un dels aqüeductes més grans i millor conservats de l'antiga Iugoslàvia, junt amb l'Aqüeducte de Bar, prop de Stari Bar, Montenegro, i l'Aqüeducte de Skopje, prop de Skopje, a Macedònia del Nord.[2] L'aqüeducte tenia nou quilòmetres de llarg, des del riu Jadro fins al palau de l'emperador, amb un desnivell de 33 metres.
Aqüeducte de Dioclecià | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Aqüeducte romà | |||
Construcció | Imperi Romà | |||
Característiques | ||||
Material | pedra | |||
Mesura | 9.000 () m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Split (Croàcia) | |||
| ||||
Activitat | ||||
Activitat | Pont | |||
L'aqüeducte va ser construït al pas del segle iii al segle iv i va portar l'aigua del riu Jadro, nou quilòmetres al nord-oest del palau de Dioclecià, en l'actualitat el centre de la ciutat de Split, fins al dit palau i als pobles del voltant. Tenia una secció transversal de 0,75 mn × 1,60 m, cosa que permetia un cabal d'uns 1.500 litres d'aigua per segon (o 129.600 metres cúbics al dia) que fluïen a través de l'aqüeducte, que d'acord amb els estàndards d'avui serviria una ciutat de 173.000 habitants.[3]
La part millor conservada d'aquesta obra essencialment subterrània està prop de Dujmovača (Solin) i comprèn vint-i-vuit arcs alts amb una altura màxima de 16,5 metres i una longitud de 180 metres travessant la vall seca.
L'aqüeducte de Dioclecià va ser destruït en la invasió dels gots al mig del segle vi i no es va fer servir durant tretze segles després d'això. La primera reconstrucció de l'aqüeducte va tenir lloc durant el regnat de l'Àustria-Hongria (1877-1880). Va ser abandonat a partir del 1932 quan va ser construïda l'estació d'aigua Kopilica.
L'aqüeducte actualment està sent restaurat.