Arquitectura assíria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els assiris construïen gairebé tant com feien la guerra, i eren grans guerrers. Cada sobirà assiri va voler construir-se el seu propi palau edificat per a la glòria d'Assur. En les parets d'aquests palaus els escribes deixaven constància de la història dels seus reis amb tauletes d'argila, baixos relleus, escultures i pintures.[1]
Els dos grans imperis, el caldeu i l'assiri, que van anar succeint-se a l'antiga regió del Tigris i l'Eufrates, van donar origen a dues civilitzacions també diferents i successives, encara que en l'art van estar molt agermanades en copiar-se mútuament les formes. El primer imperi va tenir al principi la seu en diferents ciutats de Caldea que, si no guardaven unitat política, van respectar l'hegemonia de la cèlebre Babilònia; i el segon, a Assíria, tingué com a capital la famosa Nínive. Destruïda aquesta ciutat pel mede Ciaxares, va renàixer l'Imperi caldeu amb Nabopolassar i va tenir el seu període més brillant amb Nabucodonosor II, fill d'aquest, per acabar amb la presa de Babilònia pels perses. L'arquitectura assiriocaldea va estar molt lluny d'aconseguir la perfecció que va tenir l'egípcia i, malgrat les repetides excavacions que s'han succeït, no se n'ha arribat a tenir un coneixement perfecte a causa de la feblesa del material constructiu i per l'estat lamentable de les ruïnes. L'època millor coneguda en el terreny arquitectònic és la de l'Imperi assiri, sobretot amb l'exploració dels palaus de Nimrud i Nínive.