Artefacte arqueològic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un artefacte arqueològic és qualsevol material o objecte distintiu que es troba en una excavació arqueològica en alguns dels estrats del sòl (sepultada) o per la superfície de la terra. Aquests van ser creats per persones d'una època i lloc determinats per satisfer una necessitat o facilitar la vida quotidiana d'un grup concret d'humans. A més, poden ser de diverses tipologies, segons les característiques per a descobrir a quina civilització van pertànyer, quina funció tenien en el passat, quin és el lloc on es van formar o per a saber la data exacta en què es va fer, segons la composició química i mitjançant el procés de datació. Des del punt de vista etnogràfic i arqueològic, un artefacte ancestral pot definir-se com qualsevol objecte de matèria primera natural (sílex, obsidiana, fusta, os, coure nadiu etc.) fabricat per gent que segueix un estil de vida basat en el farratge (per exemple, caça, recol·lecció) i/o una agricultura bàsica o el pasturatge (per exemple, horticultura, transhumància).[1]
La majoria d'aquests, després de la seva manufactura, rebien l'ús funcional propi que tenien de per si, fins que usualment acabaven trencant-se (desfuncionalització) i es procedia a la seva conversió funcional, fent-se servir per un altre ús menor fins al seu abandonament. Molts d'aquests podien ser reutilitzats, però generalment el seu abandonament és degut a un canvi tecnològic que va afavorir el seu desús i foren recanviats per altres artefactes que complien la seva funció d'una manera més eficient, per destrucció parcial del material o per simple abandonament de l'objecte a la intempèrie.