Arxiu Judaic
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Arxiu Judaic és el nom que rep el conjunt de documents elaborats i classificats durant la dictadura franquista a Espanya pels governadors civils a instàncies de la Direcció General de Seguretat, per filiar a tots els jueus, espanyols o no, residents al país, a fi de tenir controlats als jueus d'origen sefardí. L'arxiu va ser conegut per Heinrich Himmler. Als moments en què en la Conferència de Wannsee (gener de 1942) s'organitzava la denominada Solució Final, consta una comunicació segons la qual 6.000 jueus espanyols (la llista elaborada per les autoritats franquistes) es troben controlats, i que així ho ha comunicat l'Ambaixada d'Espanya en Berlín a les autoritats nazis.[1]