Assetjament
tracte vexatori i desqualificador vers una persona / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'assetjament és l'ús de la força, la coacció, les burles o les amenaces feridores, per abusar, dominar o intimidar de manera agressiva. El comportament es repeteix i és habitual. Un requisit previ essencial és la percepció (per part de l'assetjador o d'altres) d'un desequilibri del poder físic o social. Aquest desequilibri distingeix l'assetjament del conflicte.[1] L'assetjament escolar és una subcategoria de comportaments agressius caracteritzada pels tres criteris següents: (1) intenció hostil, (2) desequilibri de poder i (3) repetició durant un període.[2] L'assetjament escolar és l'activitat de comportaments agressius i repetits destinats a ferir a una altra persona, física, mentalment o emocionalment.
Per a altres significats, vegeu «Assetjament (desambiguació)». |
L'assetjament va des de l'assetjament individual fins l'assetjament grupal, anomenat assetjament laboral, en què l'assetjador pot tenir un o més subordinats que estiguin disposats a ajudar l'assetjador principal en les seves activitats d'assetjament. L'assetjament escolar i laboral també s'anomena “maltractament entre iguals”.[3] Robert W. Fuller ha analitzat l'assetjament en el context del rankisme. L'investigador suec-noruec Dan Olweus diu que l'assetjament es produeix quan una persona està "exposada, repetidament i amb el pas del temps, a accions negatives per part d'una o més altres persones",[4] i que es produeixen accions negatives "quan una persona infligeix intencionalment lesions o molèsties a una altra persona, a través del contacte físic, de les paraules o d'altres maneres". L'assetjament individual se sol caracteritzar perquè una persona es comporta d'una manera determinada per guanyar poder sobre una altra persona.[5]
Es pot desenvolupar una cultura de bullying en qualsevol context en què els humans interactuïn entre si. Això pot incloure l'escola, la família, el lloc de treball,[6] la llar i els barris. La principal plataforma d'assetjament escolar a la cultura contemporània es troba a les xarxes socials.[7] En un estudi realitzat el 2012 sobre homes adolescents de futbol americà, "el predictor més fort de l'assetjament era la percepció de si l'home més influent de la vida d'un jugador aprovaria la conducta d'assetjament".[8] Un estudi de The Lancet Child & Adolescent Health el 2019 va mostrar que hi havia una relació entre l'ús de xarxes socials per part de les nenes i un augment de la seva exposició a l'assetjament escolar.[9]
L'assetjament es pot definir de moltes maneres diferents. Al Regne Unit no hi ha una definició legal de bullying[10] mentre que alguns estats dels Estats Units tenen lleis en contra.[11] L'assetjament es divideix en quatre tipus bàsics d'abús – psicològic (de vegades anomenat emocional o relacional), verbal, físic i cibernètic.[12]
Els comportaments que s'utilitzen per afirmar aquesta dominació poden incloure agressió física o coacció, assetjament verbal o amenaça, i aquests actes poden dirigir-se repetidament cap a determinats objectius. Les racionalitzacions d'aquest comportament de vegades inclouen diferències de classe social, raça, religió, gènere, orientació sexual, aparença, comportament, llenguatge corporal, personalitat, reputació, llinatge, força, mida o capacitat.[13][14][15] Si l'assetjament el fa un grup, s'anomena mobing.[16]