Atenodor Cananita
From Wikipedia, the free encyclopedia
Atenodor Cananita, en llatí Athenodorus Cananites, en grec antic Άθηνόδωρος Κανανίτης, fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a la ciutat de Cana, a Cilícia. Ell era nascut a Tars i fou conegut també com a Atenodor de Tars.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle I aC Tars |
Mort | segle I aC |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | historiador, filòsof |
Període | Període hel·lenístic |
Moviment | Estoïcisme |
Professors | Posidoni |
Família | |
Pare | Sandon (en) |
Probablement era la mateixa persona que Ciceró anomena Atenodor Calb. Va viure a Rodes on va aprendre de Posidoni les doctrines estoiques. Després va anar a Apol·lònia, on va atreure l'atenció d'Octavi, al qual va seguir a Roma. Fou conseller de l'emperador al qual donava les seves opinions amb total llibertat, i segons Zòsim, el govern d'August fou benigne mercès als consells d'Atenodor. Fou el mestre de Claudi, després emperador. Ja gran, va tornar a Tars llavors governada per Boet (Boethus) que havia estat favorit de Marc Antoni. Atenodor va provocar la seva expulsió i va establir l'ordre trencat en el període de l'anterior governant. Va aconseguir d'August la remissió de la vectigàlia per la ciutat de Tars. Va morir a 82 anys i la seva memòria fou honorada per un festival anyal i un sacrifici ritual.
Va escriure una obra contra les Categories d'Aristòtil (atribuïda per alguns autors a Atenodor Cordilió), una història de Tars, un llibre dirigit a Octàvia i d'alguns altres que mencionen Plutarc i Diògenes Laerci.[1]