Atenolol
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'atenolol és un blocador beta, i així s'utilitza principalment per tractar la tensió arterial alta i l'angina de pit.[1] L'atenolol, però, no sembla que millori la mortalitat en persones amb pressió arterial alta.[2][3] Altres usos inclouen la prevenció de les migranyes i el tractament de certes batecs cardíacs irregulars.[1][4] Es pren oral (per la boca) o per injecció intravenosa (injecció en vena).[1][4] També es pot utilitzar amb altres medicaments per la pressió arterials.[4]
Malaltia objecte | infart de miocardi, fibril·lació auricular, hipertensió arterial, insuficiència cardíaca congestiva, angina de pit, taquicàrdia supraventricular i fibril·lació ventricular |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | C07AB03 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C14H22N2O3 |
Massa molecular | 266,163043 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 29122-68-7 |
PubChem (SID) | 2249 |
IUPHAR/BPS | 548 |
DrugBank | 00335 |
ChemSpider | 2162 |
UNII | 50VV3VW0TI |
KEGG | D00235 |
ChEBI | 2904 |
ChEMBL | CHEMBL24 |
PDB ligand ID | 2TN |
AEPQ | 100.044.941 |
Els efectes secundaris comuns inclouen sensació de cansament, insuficiència cardíaca, mareig, depressió i sensació de falta d'aire.[1] Altres efectes secundaris greus inclouen espasme bronquial.[1] No es recomana l'ús durant l'embaràs[1] i es prefereixen medicaments alternatius durant la lactància materna.[5] Funciona bloquejant els receptors adrenèrgics β1 al cor, disminuint així la freqüència cardíaca i càrrega de treball.[1]
L'atenolol va ser patentat el 1969 i aprovat per a ús mèdic el 1975.[6] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[7] Està comercialitzat, a Espanya, com a EFG, Tenormin i Blokium.[1][8]