Badia Masabni
From Wikipedia, the free encyclopedia
Badia Masabni (àrab: بديعة مصابني, Badīʿa Maṣābnī) (Damasc, 1 de febrer de 1892 - Zahlé, 23 de juliol de 1974) fou una ballarina de dansa del ventre considerada una de les pioneres de la dansa del ventre moderna, tal com la coneixen actualment.[1][2] Quan va morir van posar el seu nom a un dels ponts més importants del Caire, el Pont Badia, que està al costat d'on tenia ella la seva sala d'espectacles. Va formar les grans ballarines Samia Gamal i Tahia Carioca.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r febrer 1892 Damasc (Síria) |
Mort | 23 juliol 1974 (82 anys) Zahlé (Líban) |
Activitat | |
Ocupació | ballarina, actriu, cantant |
Família | |
Cònjuge | Naguib el-Rihani |
Fins al segle xix la dansa oriental sempre s'havia ballat en privat o en locals petits. Hi havia principalment dos estils, el de les zíngares o gitanes (gawazi), que actuaven a l'aire lliure o al camp, amb pocs músics; i el de les egípcies (awalim), que actuaven en cases particulars de famílies de cases pudents, també amb alguns músics, ballant, cantant o recitant. Na Badia Masabni, a començaments del segle xx, va obrir la primera gran sala de music hall a l'egípcia, a la qual es feien els números típics (humoristes, cantants, etc.) i actuacions de ballarines a l'estil europeu (tipus cabaret o revista) i a més va incorporar números de ballarines d'estil tradicional egipci.[4][3]
Per a fer tal cosa va haver de fer canvis i adaptacions. Per exemple, va introduir orquestres i les actuacions amb diverses ballarines alhora, que a més en una sala gran haurien de fer moviments més espectaculars, que incloguessin els braços d'una manera més visible, per exemple, i amb grans desplaçaments que els permetessin formar figures i donar dinamisme a l'espectacle. La dansa del ventre, tant la de les ghawazee com la de les awalim, havia estat sempre completament improvisada, però ara calia idear coreografies preestablertes. Es va ajudar de coreògrafs europeus de dansa clàssica per a formar ballarines i crear coreografies i tècniques. Les millors ballarines de la companyia podien fer solos i solien guanyar una fama que les catapultava al món del cinema, cosa que donava fama i prestigi al local.