Baixar al-Àssad
polític sirià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Baixar al-Àssad, sovint transcrit Bashar al-Assad (àrab: بشار الاسد, Baxār al-Asad), és l'actual president de Síria. Nascut l'11 de setembre de 1965 a Damasc, va succeir el seu pare després de la seva mort l'any 2000. És el fill petit de Hafez al-Àssad (1930-2000). És de confessió alauita, una branca de l'islam xiïta molt minoritària a Síria.
Baixar al-Àssad arribà a la presidència de la república després de la seva victòria amb el 97,62% dels vots expressats en un referèndum presidencial organitzat el 27 de maig de 2007, i tot i esdevenir en el seu govern la guerra civil siriana, i les crítiques als abusos als drets humans,[1] va ser reelegit el 2021 amb més del 95% dels vots en les eleccions nacionals, criticades pels observadors internacionals, i l'oposició siriana, per ser fraudulentes i no democràtiques.[2]
Al-Àssad es va graduar a l'Escola de Medicina de la Universitat de Damasc el 1988, i va començar a treballar com a metge militar en l'Exèrcit Àrab Sirià. Quatre anys més tard, va atendre estudis de postgrau a Londres, especialitzant-se en Oftalmologia. En 1994 el seu germà major, Bassel, va morir en un accident de trànsit. Baixar va tornar a Síria per a reprendre el paper del seu germà com a hereu natural. Va entrar en l'acadèmia militar, i es va encarregar de l'ocupació siriana del Líban el 1998. Al desembre de l'any 2000 al-Àssad es va casar amb Asma al-Àssad, llicenciada en Informàtica i analista econòmica del Deutsche Bank i JP Morgan.
Els politòlegs han caracteritzat el govern de la família al-Àssad a Síria com una dictadura personalista. El 17 de juliol de 2000, al-Àssad es va convertir en president, succeint al seu pare, que va morir en el càrrec un mes abans. En les eleccions de 2000 i 2007, no disputades, va rebre el 97,29% i el 97,6% de suport, respectivament. El 16 de juliol de 2014, al-Àssad va jurar el seu càrrec per a un altre mandat de set anys després que altres eleccions li donessin el 88,7% dels vots. Els comicis es van celebrar únicament en les zones controlades pel govern sirià durant la guerra civil en curs en aquest país i van ser criticats per l'ONU. El 2021 al-Àssad va ser reelegit amb més del 95% dels vots en altres eleccions nacionals. Aquestes eleccions han estat criticades pels observadors internacionals, així com per l'oposició siriana, per ser fraudulentes i no democràtiques. Al llarg del seu mandat, els grups de drets humans han qualificat la situació dels drets humans a Síria com a deficient. El govern de al-Àssad es descriu a si mateix com a secular, mentre que alguns politòlegs escriuen que el seu règim explota les tensions sectàries al país i es recolza en la minoria alauita per a mantenir-se en el poder.
Encara que molts Estats el consideraven un reformista en potència en el seu moment, els Estats Units, la Unió Europea i la majoria de la Lliga Àrab van demanar la dimissió d'al-Àssad de la presidència el 2011, després que ordenés una violenta repressió dels manifestants de la Primavera Àrab, que va desembocar en la guerra civil siriana. Al desembre de 2013, l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Navi Pillay, va declarar que les conclusions d'una recerca de les Nacions Unides implicaven a al-Àssad en crims de guerra. El Mecanisme Conjunt de Recerca de la OPAQ i l'ONU va concloure a l'octubre de 2017 que el govern d'al-Àssad era responsable de l'atac químic de Jan Sheijun. Al juny de 2014, l'organització estatunidenca Syrian Accountability Project va incloure al-Àssad en una llista d'acusacions de crims de guerra contra funcionaris del govern i rebels que va enviar a la Cort Penal Internacional. Al-Àssad ha rebutjat les acusacions de crims de guerra i ha criticat la intervenció dirigida pels Estats Units a Síria per intentar un canvi de règim.