Batalla de Benevent (275 aC)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Batalla de Benevent de l'any 275 aC va ser l'última batalla lliurada entre les forces de Pirros de l'Epir (amb els seus aliats samnites) i la República Romana, dirigida pel cònsol Mani Curi Dentat. Es va lliurar a prop de Benevent, al sud d'Itàlia durant la Quarta guerra samnita en les anomenades Guerres pírriques, i va ser central en la posterior expansió romana.
Guerres pírriques | |||
---|---|---|---|
Els llocs més importants durant les guerres pírriques | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 275 aC | ||
Coordenades | 41° 08′ 00″ N, 14° 47′ 00″ E | ||
Lloc | Beneventum, Campània, Itàlia. | ||
Estat | Itàlia | ||
Resultat | Victòria de la República Romana | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Cronologia | |||
- → |
Les tropes de Pirros s'havien desgastat per les recents guerres a Sicília, i per les anteriors victòries pírriques sobre els romans. Encara que la batalla no va ser concloent, Pirros va decidir posar fi a la seva campanya a Itàlia i el va fer tornar a l'Epir. A conseqüència d'això, algunes fonts modernes diuen erròniament que Pirros va perdre la batalla.
Un exèrcit romà va marxar cap al sud per atacar Pirros i va erigir un campament fortificat prop de la ciutat de Malventum.[lower-alpha 1] Pirros es va acostar a Malventum amb un exèrcit estimat de 20.000 infants, 3.000 genets i 20 elefants, tot i que la major part de la infanteria era italiana. L'exèrcit romà, debilitat per les desercions de les tropes aliades d'Itàlia a favor de Pirros, sumava al voltant de 17.000 soldats d'infanteria i 1.200 de cavalleria. Els exploradors de Pirros van observar el campament romà i va prendre l'opció arriscada d'un atac nocturn per sorpresa. Va ser una mala decisió. Les seves tropes van trigar més del previst en arribar al camp, i els romans els van descobrir. Van rebutjar l'atac epirota i Pirros va perdre la meitat dels seus elefants, que no podia substituir.
L'endemà, els romans van prendre l'ofensiva. El seu primer assalt va fracassar a causa de l'hàbil ús Pirros dels elefants que li quedaven i per la resistència dels hoplites epirotes, però un segon atac, segurament amb fletxes de foc, va provocar l'estampida dels elefants que van destruir la falange epirota, obligada a retirar-se del camp de batalla de forma desordenada. A Pirros no li va quedar més remei que retirar-se, i els romans van aconseguir una victòria molt ajustada.
Derrotat i sense aliats a Itàlia, Pirros va abandonar la Magna Grècia als romans, i va marxar cap a l'Epir, emportant-se 8.000 soldats d'infanteria i 500 de cavalleria. Les seves últimes paraules abans de sortir d'Itàlia, es diu que van ser: "Quin camp de batalla, me'n vaig de Cartago i Roma.
El 272 aC Tàrent es va rendir a Roma. El 270 aC Roma va conquerir la darrera ciutat grega independent d'Itàlia, Regium. Ja dominava la totalitat del que ara es diu Itàlia, a excepció de la part nord del riu Po, coneguda llavors com la Gàl·lia Cisalpina.
Encara que els romans no van aconseguir mai derrotar a Pirros en el camp de batalla, van ser capaços de guanyar una guerra de desgast contra del que va ser considerat el millor general del seu temps, i un dels grans de l'antiguitat. Així van aconseguir ser una gran potència a la Mediterrània. Les batalles dels romans contra Pirros també van ser una indicació de la superioritat de la legió romana sobre la falange, a causa de la major mobilitat de la legió.[1][2]