La batalla de Grècia, també dita operació Marita (alemany: Unternehmen Marita) fou una batalla de la Segona Guerra Mundial que es va desenvolupar sobre Grècia i Albània, durant la primavera de 1941. Va enfrontar les forces de l'Eix contra els Aliats de la Segona Guerra Mundial (Grècia i Commonwealth). Amb la batalla de Creta i diverses altres accions navals, la batalla de Grècia forma part del teatre egeu de la Campanya dels Balcans.
Dades ràpides Segona Guerra Mundial, Tipus ...
Tanca
La batalla de Grècia fou la continuació de la guerra italo-grega començada a la tardor de 1940. El 28 d'octubre de 1940, Itàlia envaeix Grècia a partir d'Albània que ocupava ja des de l'abril de 1939. Tanmateix, l'exèrcit grec provà que podia resistir i contraatacà, forçant l'exèrcit italià a batre's en retirada. Cap a mitjans de desembre, els grecs ocupen al seu torn un quart del territori albanès. El març de 1941, una nova ofensiva italiana fracassa, posa fi a les pretensions italianes a Grècia, i obliga Alemanya a intervenir per venir en ajuda al seu aliat.
El 6 d'abril de 1941, Alemanya envaeix Grècia des de Bulgària per tal de tranquil·litzar el seu front sud. L'exèrcit grec àmpliament inferior en nombre i en equipament s'esfondra. Atenes cau el 27 d'abril de 1941, mentre la Commonwealth aconsegueix a evacuar a prop de 50.000 homes. La batalla de Grècia s'acaba el 28 d'abril de 1941 amb la caiguda de Kalamata. Al final de la batalla de Grècia, el país és dividit en tres zones d'ocupació entre els alemanys, els Búlgars i els italians, fins a la retirada de les tropes italianes el 1943 i la derrota dels alemanys l'octubre de 1944.
La batalla de Grècia és considerada per certs historiadors com a decisiva en el curs de la Segona Guerra mundial.[3] ja que la invasió de Grècia va fer sens dubte impossible un acord entre Hitler i Stalin a propòsit de les seves àrees d'influència respectives. La resistència dels soldats grecs va ser elogiada tant pels Aliats com pels alemanys.