Batalla de Sekigahara
(1600) contesa entre les forces de Toyotomi Hideyori i Tokugawa Ieyasu / From Wikipedia, the free encyclopedia
La batalla de Sekigahara (関ヶ原の戦い, Sekigahara no tatakai) fou una batalla decisiva en la història del Japó que va tenir lloc el 21 d'octubre del 1600[1] (Keichō 5, quinzè dia del novè mes segons l'antic calendari)[4] a Sekigahara (actual prefectura de Gifu). Durant aquest conflicte es van enfrontar els exèrcits de les dues principals faccions del país: el seguidors de Toyotomi Hideyori (Exèrcit de l'Oest) i els de Tokugawa Ieyasu (Exèrcit de l'Est). Hi havia els que consideraven que Toyotomi Hideyori, fill de Toyotomi Hideyoshi, un dels grans unificadors del Japó, era qui havia de convertir-se en el dirigent del país; també hi havia els que donaven suport a Tokugawa Ieyasu, un dels dàimios o senyors feudals més prominents del país, perquè es convertís en el dirigent.
Part del període Sengoku | |||
---|---|---|---|
Pintura del període Edo sobre la batalla. | |||
Nom original | 関ヶ原の戦い | ||
Tipus | batalla | ||
Data | El 21 d'octubre de 1600[1] | ||
Període | període Azuchi-Momoyama i període Sengoku | ||
Coordenades | 35° 22′ 14″ N, 136° 27′ 42″ E | ||
Lloc | Sekigahara, prefectura de Gifu (Japó) | ||
Estat | Japó | ||
Resultat | Victoria decisiva del clan Tokugawa; començament del shogunat Tokugawa. | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Cronologia | |||
La victòria de l'«Exèrcit de l'Est» de Ieyasu li va merèixer passar a la història com «l'últim dels grans unificadors del Japó» juntament amb Oda Nobunaga i Toyotomi Hideyoshi.[5] A més, li va aclarir el camí perquè obtingués el títol de shogun, la màxima autoritat política i militar del Japó en aquella època. Com a resultat de la batalla, s'establí el shogunat Tokugawa, l'últim shogunat de la història, que es perllongaria durant més de 250 anys al capdavant del govern.[6]
La importància d'aquesta batalla, que va ser el desenllaç final de tota una campanya militar, rau en el fet que va permetre acabar amb una època de constants conflictes i lluites internes. Posteriorment, s'establiria una pau gairebé absoluta al llarg i ample de l'arxipèlag, només interrompuda per revoltes menors, que duraria fins al retorn de l'emperador del Japó com màxima autoritat durant la Restauració Meiji (1866-1869).
Tot i que no se sap amb exactitud la xifra dels soldats presents en el camp de batalla, la majoria dels especialistes asseguren que aquell dia es van donar cita entre 170.000 i 200.000 guerrers, i fins i tot alguns afirmen que aquesta batalla ha estat la més gran esdevinguda en sòl japonès en tota la seva història.[2][7]