La Belle Époque és un període històric de progrés social, econòmic, tecnològic i polític a Europa que s'estén des de les acaballes del seglexix al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914. Aquesta expressió francesa va aparèixer després de la Gran Guerra per evocar el període anterior i posterior a la depressió econòmica entre el 1870 i el 1895 conegut com la Gran Depressió.
«
Ningú no creia en guerres, revolucions o daltabaixos. Radicalismes i violència semblaven impossibles en una era de la raó. [...] El seglexix, amb el seu idealisme liberal, estava convençut d'anar pel camí dret i infal·lible vers "el millor dels mons". Hom mirava amb menyspreu les èpoques anteriors, amb les seves guerres, fams i revoltes, com si fossin temps en què la humanitat encara era menor d'edat i no prou il·lustrada.
»
— Stefan Zweig, El món d'ahir: memòries d'un europeu (Quaderns Crema, 2001)[1]