Bel·la Akhmadúlina
Poeta, escriptora de relats curts, traductora soviètica i russa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Bel·la Akhmadúlina (rus: Изабелла Ахатовна Ахмадулина) (Moscou, 10 d'abril de 1937 - Peredelkino, 29 de novembre de 2010), nom complet amb patronímic Bel·la (Izabel·la) Akhàtovna Akhmadúlina, rus: Бе́лла (Изабе́лла) Аха́товна Ахмаду́лина, AFI, [ˈbʲɛlə ɐˈxatəvnə ɐxmɐˈdulʲɪnə] ( ? i escolteu-ne la pronunciació en rus), tàtar Bella Äxät qızı Äxmädullina, fou una dels grans poetes russes del segle xx.[1]
Nom original | (ru) Изабелла Ахатовна Ахмадулина |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 10 abril 1937 Moscou (Rússia) |
Mort | 29 novembre 2010 (73 anys) Peredelkino (Rússia) |
Causa de mort | Malaltia cardiovascular |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Dades personals | |
Formació | Institut de Literatura Maksim Gorki |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia |
Ocupació | poetessa, dramaturga, guionista, escriptora, traductora, actriu |
Membre de | |
Gènere | Poesia lírica |
Família | |
Cònjuge | Eldar Kuliev (en) Iuri Nagibin Ievgueni Ievtuixenko (1954–) |
Premis | |
|
Poeta soviètica i russa, escriptora també de relats curts i traductora, volgué tenir una postura apolítica a l'hora d'escriure.[2] Va formar part del moviment literari de la Nova Onada de Rússia.[3] Va ser qualificada per Joseph Brodsky com la millor poeta viva en llengua russa.[3][4][5] Fou membre de la Unió d'Escriptors de Rússia, del comitè executiu del PEN Club Internacional de Rússia i de la Societat d'Amics del Museu de Belles Arts Puixkin. També fou Membre Honorària de l'Acadèmia Americana d'Arts i Lletres. Fou guardonada amb el Premi Estatal de la Federació Russa i el Premi Estatal de l'URSS.
Tot i la postura apolítica abans esmentada de la seva escriptura, Akhmadúlina fou sovint crítica de les autoritats de la Unió Soviètica,[6] i es va pronunciar a favor d'altres actituds, incloent les dels premis Nobel Borís Pasternak, Andrei Sàkharov i Aleksandr Soljenitsin.[2] Fou coneguda pel públic internacional pels seus viatges a l'estranger durant el Desglaç de Khrusxov, durant el qual va fer aparicions en estadis amb totes les entrades esgotades.[7] A la seva mort el 2010, a l'edat de 73 anys, el president de Rússia Dmitri Medvédev va aclamar la seva poesia com un "clàssic de la literatura russa."[5]
The New York Times afirmà que Akhmadúlina fou "sempre reconeguda com un dels tresors literaris de la Unió Soviètica i una poeta clàssica en la línia temporal que s'estén des de Lérmontov i Puixkin."[2] Sonia I. Ketchian, escrivint a The Poetic Craft of Bella Akhmadulina, la va qualificar com "una dels grans poetes del segle xx." Tenim Akhmàtova, Tsvetàieva, Mandelstam, i Pasternak –i ella és la cinquena".[2]