Benefici eclesiàstic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda[1] (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.