Berenguer de Cruïlles
bisbe i polític català. Primer president de la Generalitat de Catalunya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.[1]
Berenguer de Cruïlles en un relleu de la Catedral de Girona. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1310 Peratallada, presumiblement |
Mort | 26 juliol 1362 (51/52 anys) Barcelona |
Sepultura | Convent de Sant Francesc de Barcelona (desaparegut) |
1r President de la Generalitat de Catalunya | |
1359 – 1362 ← cap valor – Romeu Sescomes → | |
Bisbe de Girona | |
22 març 1349 – 26 juliol 1362 ← Arnau de Mont-rodon – Ènnec de Vallterra → | |
Diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Es coneix per | 1r president de la Generalitat de Catalunya |
Activitat | |
Camp de treball | Abat |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | sacerdot catòlic, polític |
Consagració | 22 març 1349, Antonio de Alexandria |
Família | |
Pares | Bernat de Cruïlles i de Peratallada i Gueraua de Cabrera |
Germans | Jofré Gilabert de Cruïlles, Gilabert V de Cruïlles, Dalmau de Cruïlles i Constança de Cruïlles |
Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Els historiadors consideren probable que Berenguer de Cruïlles tingués els orígens familiars a Cruïlles, el seu pare fos Bernat de Cruïlles i de Peratallada i la seva mare Gueraua de Cabrera, malgrat l'absència de proves documentals. Culminant la seva carrera eclesiàstica, succeí Arnau de Mont-rodon com a bisbe de Girona. Enèrgic, defensor de la inquisició i preocupat per l'heretgia, fou bisbe en un període marcat per les guerres constants i els efectes de la pesta negra, que suposà la mort d'un terç de la població.
Fou escollit primer representant del braç eclesiàstic del que en aquell moment s'anomenava Diputació del General de Catalunya i més endavant passaria a dir-se Generalitat de Catalunya. Des de la presidència d'aquesta institució, vetllà pel compliment de l'acord que la Cort de Cervera havia signat amb el monarca Pere III el Cerimoniós per ajudar-lo en la guerra dels Dos Peres (1356–1369), i que comportava la substitució dels impostos arbitraris anteriors a un únic impost legal i estable.[2] Bon diplomàtic, es conserven moltes de les seves cartes i es coneixen les seves accions decidides en contra de la corrupció de l'època, actuant amb duresa davant casos concrets, establint el cobrament dels subsidis a través d'un síndic local o impulsant la redacció del Llibre verd dels feus.