Boca
part del tracte digestiu / From Wikipedia, the free encyclopedia
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment. Generalment està ubicada al cap i constitueix la primera part del sistema digestiu i del tub digestiu dels organismes pluricel·lulars.[1] La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat cavitat oral o cavitat bucal.[2]
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
Tall sagital de la boca | |
Boca humana | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | cavitas oris |
Part de | cap |
Sistema | Digestiu |
Identificadors | |
MeSH | |
TA | A05.1.00.001 |
FMA | 49184 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
EB Online | science/mouth-anatomy |
Terminologia anatòmica |
La boca humana està coberta per un llavi superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el llenguatge i les expressions facials, com el somriure.[3] L'obertura bucal màxima varia en funció del gènere, l'edat, l'alçada de la persona, el pes, l'índex de massa corporal i l'existència de trastorns de l'articulació temporomandibular (ATM) o no. S'ha calculat que en els adults sans es correspon, aproximadament, amb el gruix de tres dits de la seva mà.[4] Les anomalies de l'ATM provoquen amb freqüència dolor i alteracions de la funcionalitat bucal.[5]
La boca és un gran indicador de la salut de l'individu. La mucosa, per exemple, es pot veure més clara, groga,[6] pàl·lida o amb taques blanques, les quals sovint estan relacionades amb proliferacions epitelials premalignes.[7] Ocasionalment, la causa d'aquestes taques és una estomatitis aftosa,[8] una candidosi oral hiperplàstica crònica[9] o la presència de grans de Fordyce.[10] La microbiota bucal és dinàmica, té abundants bacteris anaeròbics i el seu desequilibri està implicat en la patogènesi de diverses malalties locals i sistèmiques.[11]
L'actinomicosi oral és una entitat infecciosa peculiar d'etiologia bacteriana i que pot originar abscessos, masses invasives de teixit tou, lesions ulcerades i fístules a l'interior de la boca.[12]
Un dels defectes més prevalents de l'embriogènesi orofacial és el llavi leporí, amb fenedura palatina o sense.[13] La macrostomia bilateral aïllada congènita és una malformació molt inusual pertanyent al grup de les neurocristopaties[14] i que pot aparèixer de manera aïllada o formant part d'una síndrome específica.[15] La fusió maxil·lomandibular és una rara anomalía òssia i/o, eventualment, el resultat d'adherències fibroses de la mucosa oral que no permet l'obertura de la boca.[16] Els hemangiomes bucals poder ser congènits o d'inici infantil i molts d'ells involucionen per si sols amb el temps.[17] Les malformacions arteriovenoses en aquesta zona anatòmica no són gaire corrents. Algunes despareixen per trombosi espontània del component venós[18] i altres es tracten amb embolització quirúrgica.[19] El lipoma oral, tant del teixit tou com l'intraossi, és una tumoració no invasiva poc comuna d'origen mesenquimàtic que s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.[20] Rares vegades, una epúlide congenita (tumor hiperplàstic benigne de la mucosa gingival) provoca l'obstrucció de la boca del nounat.[21] El melanoma de la cavitat oral és una neoplàsia maligna infreqüent i de mal pronòstic.[22] Els limfomes que sorgeixen a la boca poden ser de Hodgkin,[23] no hodgkinians,[24] de Burkitt,[25] o del teixit limfoide associat a les mucoses.[26]
Existeixen tres tipus de mucosa oral:[27]
- Simple de revestiment: Formada per epiteli de tipus no queratinitzat, amb una làmina pròpia poc densa i una submucosa de teixit conjuntiu lax ben definida.
- Masticatòria: Amb probable absència de submucosa, queratinitzada o paraqueratinitzada i en contacte directe amb el teixit ossi.
- Especialitzada: Es presenta en certes regions de la llengua. Es refereix a la mucosa relacionada amb els receptors del gust.[28]