Boínder
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un boínder o tribuna és un balcó cobert de finestres o vidrieres pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat en una sala de l'interior. Van aparèixer al Regne Unit durant el segle xviii, van ser especialment populars als anys 70 d'aquell segle i, posteriorment, els dos darrers terços del segle xix, i constitueixen un element típic de l'arquitectura victoriana.
Durant el segle xviii (1713-1756, 1763-1782 i 1798-1802), l'illa de Menorca va estar dominada pels britànics, que hi van deixar com a llegat construccions (fortificacions, torres de defensa, el fort de Marlborough, l'hospital de l'illa del Rei, l'aljub des Mercadal, etc.) i elements arquitectònics propis de la moda i els usos anglesos de l'època, com les finestres amb tancament de guillotina i els balcons afinestrats.[1]
A aquests darrers, els britànics els anomenaven bay-windows, finestres en forma de badia. Habitualment eren de planta poligonal (rectangle o trapezi), tot i que de vegades podien tenir forma d'arc de circumferència, i en aquest cas es deien bow-windows. D'aquest mot ha derivat la paraula menorquina "boínder".[1]