Bupropió
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
El bupropió, tècnicament amfebutamona, és un fàrmac principalment utilitzat en el tractament de la depressió clínica i com a suport per deixar de fumar.[1] Es ven a Espanya com EFG, Elontril i Zyntabac[2] i en altres països com Wellbutri i Zyban entre d'altres noms.
Malaltia objecte | trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, problema neuròtic, dependència a la nicotina, ansietat i depressió major |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B2 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Via | via oral, inhalació i teràpia intravenosa |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | N06AX12 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C13H18ClNO |
Massa molecular | 239,107692 Da |
Número CAS | 34911-55-2 |
PubChem (SID) | 444 |
IUPHAR/BPS | 7135 |
DrugBank | 01156 |
ChemSpider | 431 |
UNII | 01ZG3TPX31 |
KEGG | C06860 i D07591 |
ChEBI | 3219 |
ChEMBL | CHEMBL894 |
Per si sol és efectiu com a antidepressiu, però també es fa servir com a fàrmac de suport en cas que hi hagi una resposta incompleta dels antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS).[1] El bupropió es pren en format comprimit i s'obté per prescripció mèdica en molts països arreu del món.[1]
Els efectes secundaris més comuns són sequedat bucal, problemes de la son, agitació psicomotriu i cefalea.[1] Els efectes secundaris més notables són un risc incrementat d'episodis epilèptics i ideació suïcida.[3] La rellevància d'aquests dos últims va causar la seva retirada temporal del mercat; va ser re-introduït després que la seva dosis recomanada fos reduïda augmentant la seguretat del fàrmac. En comparació amb altres antidepressius no causa tanta disfunció sexual i somnolència, però si que pot causar pèrdua de pes. Es desconeix, però si el seu ús és segur durant l'embaràs i la lactància.[1]
El bupropió és un antidepressiu atípic. Actua com un inhibidor de la recaptació de dopamina i noradrenalina (IRDN) i un antagonista del receptor nicotínic. Químicament parlant és una aminocetona que pertany a la família de les catinones substituives i que és similar a la fenetilamina.[4] De vegades es prescriu a dosi de 150 mg com antidepressiu de manteniment.
Va ser descobert per Nariman Mehta i patentat per GlaxoSmithKline el 1974. El seu ús mèdic va ser aprovat per primer cop als Estats Units el 1985.[1] Originalment se'l coneixia pel seu nom genèric, però va passar a dir-se bupropió l'any 2000. El seu ús és molt estès, sent l'any 2016 el quart antidepressiu més receptat als Estats Units, amb més de 23 milions d'unitats receptades. En aquest sentit es pot fer un paral·lelisme -la negligència en receptar massivament medicaments opiacis analgèsics com Fentanil, que ha causat desenes de milers de morts per sobredosi als Estats Units-. Ambdós són psicofàrmacs de diferents famílies farmacològiques que comparteixen que, als Estats Units, han sigut àmpliament prescrits.