Cal Marsal és un edifici al municipi de les Borges Blanques (Garrigues) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Des de 1924 i fins al 1970 serví de seu a la CTNE. La casa era coneguda com a Cal Marsal, malnom que li venia pel cognom del notari. Hom té constància de l'existència de la central telefònica des de 1912 però aleshores estava al Palau del Marquès d'Olivart.[1] El 1989 era propietat de Ferran Montero i Pozuelo i Josefa Flora i Sosa. L'edifici en aquell moment estava en un projecte de rehabilitació (desembre 1989) que consistia en una planta baixa, entresòl i tres pisos acabat amb una terrassa plana i una coberta a dues aigües.[1]
Dades ràpides Infotaula d'edifici, Dades ...
Tanca
Edifici de planta baixa, entresòl i tres pisos més on destaquen sobretot les grans obertures de les finestres i balcons. La base d'aquests balcons, tres per cada pis a excepció dels dos inferiors, és una motllura de pedra amb diverses franges; als cantons té caps femenins de forma volutada amb detalls ornamentals com si suportessin el pes.[1] A principis noranta la façana, tot i que degradada, es trobava intacte però ja a finals d'aquesta dècada es va reconvertir l'edifici en diverses habitatges i s'arrebossà la façana. Cal citar també la importància del pis baix, encara de pedra vista, on la portada central ha estat datada el 1868.[1]