Caló
From Wikipedia, the free encyclopedia
El caló (zincaló, romaní ibèric o romaní espanyol), és una llengua variant del romaní. És utilitzada pel poble gitano, fonamentalment a l'estat espanyol, i no té una distribució territorial fixa. La llengua és enquadrada dins del grup septentrional, subgrup ibèric / occidental de l'idioma romaní.
Caló | |
---|---|
Altres noms | Zincaló, Romaní espanyol, Romani-Caló |
Tipus | llengua, llengua viva i llengua mixta |
Ús | |
Parlants | Entre 65.000 i 175.000 |
Parlants nadius | 60.000 (2015 ) |
Autòcton de | el Sud d'Àsia |
Estat | Espanya, Portugal, França, Brasil i altres països d'Amèrica del Sud |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals romaní pararromaní | |
Codis | |
ISO 639-3 | rmq |
Glottolog | calo1236 |
Ethnologue | rmq |
IETF | rmq |
La denominació caló prové del romaní kaló, originalment l'adjectiu «negre», substantivat com a «infeliç» i en caló amb el sentit d'«home gitano» (amb la mateixa arrel i significat que el sànscrit kāla, i que també ha donat el mot català calés «diners» per les monedes fosques).
El parla una població estimada (segons l'any 1996 per Ethnologue) entre 40.000 i 140.000 persones a l'estat espanyol; entre 10.000 i 20.000 a l'estat francès; 5.000 a Portugal; 10.000 a Amèrica Llatina; i entre 65.000 i 175.000 a tot el món. Algunes estimacions diuen que el parlen 300.000 persones gitanes a l'estat espanyol.
Té una marcada influència de les llengües romàniques amb les quals conviu, fonamentalment del castellà andalús, i en menor mesura de l'èuscar (que no és una llengua romànica). Té diversos dialectes: caló castellà, caló portuguès, caló català, erromintxela[1] (caló basc) o caló brasiler.
Algunes estadístiques indiquen que només l'1% dels gitanos de l'estat espanyol parlen caló, però la majoria en coneixen el vocabulari bàsic. Per això, les associacions gitanes internacionals promouen la variant romaní anomenada kalderash per a la intercomprensió dels romanís de tot el món.[cal citació]
En gran part, l'ús del caló es manté com un llenguatge íntim o secret.
A l'estat espanyol, no es troba protegit per l'acord de la Carta Europea de les llengües Minoritàries o Regionals perquè no s'esmenta el caló en cap estatut d'Autonomia.[2] Tampoc ha estat considerada la seva protecció per França, ni per Portugal.