Camino Real de Tierra Adentro
 | |||||
| Tipus | Ruta històrica nacional, carretera i ruta comercial | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Continent | Amèrica del Nord | ||||
| Estat | Mèxic | ||||
| |||||
| Format per | 60
| ||||
| Dades i xifres | |||||
| Superfície | 3.101,91 ha | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib | ||||
| Data | 2010 (34a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) | ||||
| Identificador | 1351 | ||||
America's Most Endangered Historic Places (en)  | |||||
| Activitat | |||||
| Creació | 1500 | ||||
| Gestor/operador | Servei de Parcs Nacionals Oficina d'Administració de Terres | ||||
| Lloc web | Camí Reial de Terra Endins NHT | ||||
El Camino Real de Tierra Adentro, també conegut com el Camino de la Plata o el Camino a Santa Fe, era una ruta comercial de 2.560 quilòmetres de longitud que unia les ciutats de Ciutat de Mèxic (Mèxic) i Santa Fe, Nou Mèxic (Estats Units) entre 1598 i 1882.[1]
La ruta travessa els estats de Mèxic, Querétaro, Guanajuato, Jalisco, San Luis Potosí, Aguascalientes, Zacatecas, Durango i Chihuahua a Mèxic i Texas i Nou Mèxic als EUA. Passa per ciutats importants com Ciutat Juárez i El Paso a Texas (ambdues anomenades Paso del Norte) i Las Cruces i Albuquerque a Nou Mèxic, abans d'arribar a Santa Fe.
Història
Un cop sotmesa la gran Tenochtitlán, els conqueridors iniciaren una sèrie d'expedicions amb el propòsit d'expandir els seus dominis i obtenir majors riqueses per a la corona espanyola. Al principi van seguir els senders utilitzats pels nadius que intercanviaven mercaderies entre el nord i el sud. El 1598 van consolidar i ampliar un trajecte de 3.000 quilòmetres de distància que va arribar fins al que avui és Santa Fe, a Nou Mèxic. Aquesta ruta va rebre el nom de Camí Reial de Terra Endins.
Els investigadors Enric Lamadrid, Jack Loeffer i Tomàs Saldaña expliquen la història de El Camino Real, el més antic d'Amèrica del Nord:
| « | Els camins reals van ser les rutes principals de transport per a la comunicació, el canvi cultural i el comerç. L'exèrcit del virregnat, organitzat en companyies volants de cavalleria lleugera, protegia als viatgers, el bestiar i les mercaderies ", expliquen els especialistes. | » |
Existien quatre troncals del Camí Reial, que unien la ciutat de Mèxic amb Acapulco, Veracruz, Audiència (Guatemala) i Santa Fe: «Conformaven una quàdruple ruta plena de caminants, carretes i recuas de mules».
El Camí Reial de Terra Endins va seguir una ruta marcada pel terreny: «L'activitat volcànica i un clima inclement van llaurar una terra rica en dipòsits de plata, coure, or, òpals, turqueses i sal. Els desplaçaments de les plaques tectòniques van obrir al centre de Nou Mèxic una esquerda de més de quilòmetre i mig de profunditat, la segona més llarga del món. Les aigües del desglaç que fluïen cap a la vall van formar el riu Bravo i aquest va omplir amb sediments la profunda bretxa».
Durant milers d'anys, els indígenes nòmades van viure de la caça i la pesca a la zona. Després, amb l'arribada de l'agricultura van arrelar. Amb el temps van esdevenir "grans civilitzacions". I molt abans que els europeus arribessin, ja tenien establerta la xarxa de comerç que després es convertiria en el Camí Reial.
A l'abril de 1598-assenyalen els investigadors-«un grup avançat de soldats es perd en el desert al sud del Pas del Nord, buscant la millor ruta al riu Bravo. Un indi captiu anomenat Mompil traça a la sorra un mapa de l'únic pas segur, que aviat formarà part del Camí Reial de Terra Endins ".
Usos del nom i controvèrsies
El nom es presta a discussió o confusió, ja que durant el període virreinal es deia "Camí Reial" a tots els camins transitables en carreta, dels quals n'hi havia un nombre important en tot el Virregnat. De la mateixa manera, es deia "Terra Endins" als territoris poc explorats, en particular cap al nord del Virregnat, raó per la qual es va anomenar primer a Querétaro, i després a Saltillo "La Porta de Terra Endins". Per aquest motiu, històricament hi va haver diversos "Camins reials de Terra Endins". A més del camí a Santa Fe, ciutat localitzada en l'actual estat de Nou Mèxic, un altre camí destacat és el que conduïa cap a Texas. El "Camí Reial de Terra Endins", que conduïa a Nou Mèxic, pel que sembla va adoptar el seu nom recentment als Estats Units per tenir una protecció legal, encara que, en fer ús legal d'ell, es treu mèrit als altres Camins reials, com el de Texas, de manera que legalment no està permès l'ús de tal nom per a aquest últim (si més no als Estats Units), encara que històricament així se'l va denominar.
Reconeixement històric
La secció del camí que discorre per territori nord-americà, un total de 646 quilòmetres, va ser declarada National Historic Trail a l'octubre de 2000.
El Camí Reial de Terra Endins va ser inscrit a la Llista Indicativa Mexicana el novembre de 2001, sota els criteris culturals (i) i (ii), els quals es refereixen a: i) Representar una obra mestra del geni creatiu de l'home, i, ii) Ser la manifestació d'un intercanvi d'influències considerable, durant un determinat període o en una àrea cultural específica, en el desenvolupament de l'arquitectura o de la tecnologia, les arts monumentals, la planificació urbana o el disseny de paisatges.
L'1 d'agost de 2010, el Comitè del Patrimoni de la Humanitat de les Nacions Unides per al'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va afegir aquest recorregut com Patrimoni de la Humanitat,[2] al costat d'altres 24 nous llocs de diversos països del món.
Els llocs que van ser inclosos en la llista com Patrimoni Mundial van ser els següents:
- Centre històric de la Ciutat de Mèxic (Patrimoni mundial, 1987)
- Antic Col·legi de Sant Francesc Xavier en Tepotzotlán
- Poble de Aculco
- Pont de Atongo
- Tram del Camí Reial entre Aculco i Sant Joan del Riu
- Antic convent de Sant Francesc a Tepeji del Riu i pont
- Tram del Camí Reial entre el pont de la Colmena i l'antiga Hisenda de la Canyada
- Centre històric de la ciutat de Sant Joan del Riu
- Antiga Hisenda de Chichimequillas
- Capella de l'antiga Hisenda de Buenavista
- Centre històric de Santiago de Querétaro (Patrimoni mundial, 1996)
- Pont El Fraile
- Antic Reial hospital de Sant Joan de Déu de San Miguel de Allende
- Pont de Sant Rafael
- Pont La Cremada
- Vila protectora de Sant Miquel i santuari de Jesús Natzarè de Atotonilco (Patrimoni mundial, 2008)
- Centre històric de la ciutat de Guanajuato i les seves mines adjacents (Patrimoni mundial, 1988)
- Centre històric de la ciutat de Lagos de Moreno i pont
- Conjunt històric del Poble de Ojuelos
- Pont de Ojuelos
- Antiga Hisenda de Ciénega de Mata
- Cementiri a Encarnació de Díaz
- Antiga Hisenda de Peñuelas
- Antiga Hisenda de Cieneguilla
- Conjunt històric de la ciutat d'Aguascalientes
- Antiga Hisenda de Pavelló d'Hidalgo
- Capella de Sant Nicolau Tolentino de l'antiga Hisenda de Sant Nicolau de Quijas
- Poble de Pins
- Temple de la Mare de Déu dels Àngels al poble de Sínia d'Àngels
- Temple de la Mare de Déu dels Dolors a Villa González Ortega
- Antic col·legi de La nostra Senyora de Guadalupe de Propaganda Fide
- Conjunt històric en la ciudda de Barret
- Temple de Sant Pantaleón Màrtir al poble de Sínia de Sant Pantaleón
- Serra d'Òrgans
- Conjunt arquitectònic del poble de Chalchihuites
- Tram del Camí Reial entre Ojocaliente i Zacatecas
- Cova de Ávalos
- Centre històric de la ciutat de Zacatecas (Patrimoni Mundial, 1993)
- Santuari de Plateros
- Centre històric de la ciutat de San Luis Potosí
- Capella de Sant Antoni a l'antiga Hisenda de Juana Guerra
- Temples al poble de Nom de Déu
- Antiga Hisenda de Sant Diego de Navacoyán i Pont del Diable
- Centre històric de la ciutat de Durango
- Temples al poble de Cuencamé i Crist de Mapimí
- Capella del Refugi de l'antiga Hisenda de Cuatillos
- Temple del poble de Sant Josep d'avenir
- Capella de l'antiga Hisenda de la Immaculada Concepció de Palmitos de Dalt
- Capella de l'antiga Hisenda de la Neta Concepció de Palmitos de Baix (Huichapan)
- Conjunt arquitectònic del Poble de Nazas
- Poble de Sant Pere del Gall
- Conjunt arquitectònic del poble de Mapimí
- Poble de Inde
- Capella de Sant Mateu de l'antiga Hisenda de la Zarca
- Antiga Hisenda de la Neta Concepció del Canonet
- Temple de Sant Miquel del poble de Vila Ocampo
- Tram del Camí Reial entre Nazas i Sant Pere del Gall
- Mina d'Ojuelos
- Cova de les Mules de Molí
- Poble de la Vall d'Allende
Referències
- ↑ Snyder, Rachel Louise. "Camino Real Arxivat 2008-12-01 a Wayback Machine." American Heritage, April/May 2004.
- ↑ «Camino Real de Tierra Adentro – World Heritage List». UNESCO. [Consulta: 5 agost 2010].
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camino Real de Tierra Adentro |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
