Capacitat de camp
From Wikipedia, the free encyclopedia
La capacitat de camp o capacitat hídrica de camp o capacitat de retenció hídrica de camp és la quantitat d'humitat del sòl o contingut d'aigua que hi ha al sòl després que l'excés d'aigua hagi drenat i la taxa de moviment d'aigua cap avall ha disminuït substancialment, cosa que normalment es porta a terme dins de 2-3 dies després d'una pluja o del reg en els sòls permeables d'estructura i de textura uniforme. La condició de la capacitat de camp es verifica quan el volum dels microporus està completament ocupat per l'aigua mentre que els macroporus estan ocupats per l'aire.
En altres paraules, es pot dir que la capacitat de camp és (aproximadament) la capacitat de retenció màxima d'aigua en el sòl.
La capacitat de camp i la permeabilitat del sòl són dades importants per regar: la capacitat intervé per calcular la dosi de reg i la permeabilitat per determinar la velocitat del reg.
La quantitat total d'aigua retinguda depèn essencialment de la textura del sòl i de la seva fondària. Així, per exemple, un sòl argilo-calcari d'una fondària de 400 mm, d'una densitat d'1,2 i d'una capacitat de retenció de 30 g d'aigua per 100 g de terra fina i seca retindrà:
- 400 x 1,2 x 30% = 144 mm
La definició física de la capacitat de camp (expressada com θfc) és el contingut d'aigua retingut en el sòl a −33 J/kg (o −0.33 bar) de la pressió de succió. El terme el van encunyar Israelson i West (Field capacity)[1] and Frank Veihmeyer and Arthur Hendrickson.[2]