Caragol autoroscant
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un caragol autoroscant és un tipus de caragol que té la capacitat d'avançar a mesura que es fa girar i entra al material, creant al mateix temps el forat i la seva pròpia rosca. Més estretament, el terme autoroscant s'utilitza per descriure un tipus específic de caragol de tall de fil destinat a produir una rosca en materials o xapes relativament tous, excloent els caragols de fusta. Aquesta capacitat és de vegades possible gràcies a un buit en la continuïtat de la rosca del caragol.
Els caragols autoroscants s'utilitzen en una varietat d'aplicacions que van del bricolatge fins a la cirurgia. Un implant dental és un exemple de caragol autoroscant usat en cirurgia. N'hi ha de caragol gros i de filet afilat, amb la cabota cairada o poligonal, dits tirafons[1] utilitzats per al muntatge de peces pesades, com ara la fixació a la fusta (travessers) de peces de metall, com travesses de ferrovia, anelles, frontisses, etc.
Hi ha alguns tipus específics de caragols autoroscants com els caragols auto-perforants i els caragols de laminació de rosca