Carnotita
From Wikipedia, the free encyclopedia
La carnotita és un mineral radioactiu de la classe dels òxids. Va ser descoberta el 1899 per Charles Friedel i Édouard Cumengem, qui li van donar el del químic francès Marie Adolphe Carnot (1839-1920). Dona nom al grup de la carnotita, al qual també pertany.[3]
Dades ràpides Fórmula química, Epònim ...
Carnotita | |
---|---|
Fórmula química | K₂(UO₂)₂(VO₄)₂·3H₂O |
Epònim | Marie Adolphe Carnot |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 04.HB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.11 |
Dana | 40.2a.28.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | crostes, masses terrosses, agregats foliats i granulars |
Estructura cristal·lina | a = 10.47 Å, b = 8.41 Å, c = 6.91 Å; β = 103.83°; Z = 2 |
Grup puntual | monoclínica 2/m |
Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
Color | groc canari, groc-verd |
Macles | {001} |
Exfoliació | excel·lent |
Fractura | desigual |
Duresa | 2 |
Lluïssor | agregats mats, terrosos, cristalls nacrats |
Color de la ratlla | groga clara |
Diafanitat | semitransparent |
Gravetat específica | 4,70 |
Densitat | 3,7 a 4,7 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.750 - 1.780, nβ = 1.901 - 2.060, nγ = 1.920 - 2.080 |
Birefringència | δ = 0,200 |
Angle 2V | mesurat: 43° a 60°, calculat: 26° a 36° |
Fluorescència | no |
{{{prop1}}} | sí |
Mineral radioactiu | |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Cnt |
Referències | [1][2] |
Tanca