Cat Power
From Wikipedia, the free encyclopedia
Charlyn Marie «Chan» Marshall /ʃɑːrlɪn məri ʃɒn mɑːrʃəl/ (Atlanta, 21 de gener de 1972), més coneguda per Cat Power, és una cantant i compositora americana, músic, actriu ocasional i model.[1][2] Cat Power era al principi el nom de la primera banda de Marshall, però ha esdevingut el seu àlies com a artista.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 gener 1972 (52 anys)
Atlanta (Geòrgia) |
Activitat | |
Camp de treball | Composició |
Lloc de treball | Miami |
Ocupació | cantautora, compositora, pianista, cantant, música, actriu, guitarrista |
Activitat | 1992 – |
Gènere | Indie rock, rock alternatiu i pop |
Instrument | Guitarra, piano i veu |
Segell discogràfic | Matador Records |
Premis
| |
Lloc web | catpowermusic.com |
|
Marshall va ser descoberta fent de telonera de l'espectacle de Liz Phair el 1994 per Steve Shelley de Sonic Youth i Tim Foljahn de Two Dollar Guitar, amb qui va enregistrar els seus primers dos àlbums, Dear Sir (1995) i Myra Lee (1996), el mateix dia de 1994. El 1996 va signar amb Matador Records, i va publicar un tercer àlbum de material nou amb Shelley i Foljahn, What Would the Community Think. Després arribaria Moon Pix (1998), enregistrat amb membres de Dirty Three, i The Covers Record (2000), una col·lecció de versions de música rarament enregistrada. Després d'un silenci breu reemergí el 2003 ambYou Are Free, amb músics convidats com Dave Grohl i Eddie Vedder, després seguiria The Greatest (2006), enregistrat amb molts músics d'estudi de Memphis, i un segon àlbum de versions, Jukebox (2008). El 2012 va llançar l'autoproduït Sun, que arribà al número 10 a la llista de Billboard 200, l'àlbum posicionat amb el lloc més alt de la seva carrera.[3]
Els crítics han remarcat l'evolució constant del so de Cat Power, amb una barreja de punk, folk i blues en els seus àlbums més primerencs, i elements de soul i altres gèneres més prevalents en el seu material més recent.[4][5][6] El seu àlbum de 2012 Sun va incorporar música electrònica, en un moviment propi anomenat "cançons de guitarra realment lentes".[7]