Català ribagorçà
varietat del català nord-occidental / From Wikipedia, the free encyclopedia
El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera. Consta de tres dialectes: el ribagorçà central, el ribagorçà oriental i el ribagorçà occidental.
Tipus | dialecte del català |
---|---|
Dialecte de | català nord-occidental |
Ús | |
Parlat a | Ribagorça i Llitera |
Estat | Espanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català català occidental català nord-occidental | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Codis | |
Glottolog | riba1251 |
Linguist List | cat-rib |
Els reis aragonesos, que disposaven dels dominis del Comtat de Ribagorça a la riba del Riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell vers el 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard els comtes d'Urgell i l'Orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.[1]
Joan Coromines, en una conferència (13 de febrer del 1967) sobre El català, llengua de la Ribagorça, feu l'apologia d'aquesta varietat per l'arcaica puresa dels seus parlars (disnar ‘dinar’, ferre ‘ferro’, emprar, diferència entre moixó i aucell) i el fet de constituir, com a marca lingüística, "la nostra primera línia", "la nostra cuirassa" enfront de l'expansió castellana.