Cicle tebà
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cicle tebà (Θηβαϊκὸς Κύκλος) és una col·lecció de quatre poemes èpics perduts de l'antiga literatura grega que relaten la història mítica de la ciutat de Tebes a Beòcia. Van ser compostos en vers d'hexàmetre dactílic i probablement van ser escrits entre els anys 750 aC i 500 aC.
L'erudit del segle ix i clergue Foci I, a la seva Bibliotheca, va considerar el cicle tebà com a part del Cicle èpic, però els estudiosos moderns normalment separen els dos grups per pertànyer a temes i estils diferents. Les històries que explicava el Cicle tebà eren tradicionals. Tant la Ilíada com l'Odissea en mostren coneixement. Les narracions més famoses del Cicle eren les que parlaven d'Èdip i de les batalles de la Guerra dels set Cabdills contra Tebes.[1]
Les epopeies del Cicle tebà eren:
- Οἰδιποδία Edipòdia, atribuïda a Cinetó de Lacedemònia, que explicava la resposta d'Èdip a l'enigma de l'Esfinx i possiblement el seu casament incestuós amb la seva pròpia mare Jocasta o Epicasta.[lower-alpha 1]
- Θηβαΐς Tebaida, d'autor incert però atribuïda a Homer a l'antiguitat. Explicava la història de la lluita entre els dos fills d'Èdip, Etèocles i Polinices, i del fracàs de l'expedició de Polinices contra la ciutat de Tebes coneguda com la Guerra dels Set Cabdills, on van morir tant Etèocles com Polinices.[lower-alpha 2]
- Ἐπίγονοι, Els Epígons, poema atribuït a Antímac de Teos i també a Homer, una continuació de l'anterior que explicava l'expedició dels Epígons.
- Ἀλκμαιωνίδα Alcmeònida, d'autor desconegut, narrava la història d'Alcmeó que va matar a la seva mare Erifile per haver organitzat la mort del seu pare Amfiarau, que s'explicava a la Tebaida.