Cimentació (geologia)
Procés que transforma un sediment en una roca compacta per deposició química de minerals / From Wikipedia, the free encyclopedia
La cimentació (geologia, sedimentologia) és el procés pel qual, durant la diagènesi, precipiten les sals dissoltes en l'aigua situada en els porus dels sediments. Les partícules constituents d'aquests clastos queden unides entre si.[1] La cimentació, juntament amb la compactació, produeixen la litificació.[2] El precipitat que es forma es denomina ciment,[3] i la seva composició pot ser molt variada, si bé abunden el sílice, el carbonat i els òxids de ferro.[4] Es produeix un ompliment dels intersticis o de la porositat d’una roca preexistent.[5]
La cimentació és una etapa del procés de diagènesi que transforma un sediment incoherent en una roca compacta endurida per deposició química, in situ, de minerals (calcita, sílice) en els intersticis del material sedimentari solt que, un cop cimentat queda soldat. El procés pot ser penecontemporani,[6] és a dir, format alhora de la sedimentació, o posterior.[5]
El ciment és la matèria mineral precipitada químicament en els espais intergranulars d’una roca sedimentària detrítica, que trava els grans i els dona coherència. Pot ser calcita, aragonita, dolomita, sílice, òpal, calcedònia, quars, siderita, òxids de ferro, barita, guix, anhidrita, pirita i altres.[7]