Circumcisió
extirpació total o parcial del prepuci, que cobreix el penis, deixant descobert el gland / From Wikipedia, the free encyclopedia
La circumcisió és un procediment que elimina el prepuci del penis humà.[2] [3][4] En la forma més comuna de l'operació, el prepuci s'estén amb pinces, després es pot col·locar un dispositiu de circumcisió, després del qual s'extreu el prepuci. L'anestèsia tòpica o injectada localment s'utilitza generalment per reduir el dolor i l'estrès fisiològic.[5] La circumcisió es realitza generalment de manera electiva, habitualment com a forma d'atenció mèdica preventiva, com a obligació religiosa o com a pràctica cultural.[6][7][8][9][10][2] També és una opció per a casos de fimosi, altres patologies que no es resolen amb altres tractaments i infeccions cròniques del tracte urinari (ITU).[11][12] El procediment està contraindicat en casos de certes anomalies de l'estructura genital o de mala salut general.[3] [12]
La circumcisió s'associa amb taxes reduïdes d'infeccions de transmissió sexual i infeccions del tracte urinari.[5][13][14][15] Això inclou la disminució de la incidència de formes de virus del papil·loma humà (VPH) que causen càncer i la reducció significativa de la transmissió del VIH entre homes heterosexuals dins de poblacions d'alt risc. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i ONUSIDA recomanen la circumcisió com a part d'un programa integral de transmissió del VIH en zones amb altes taxes endèmiques de VIH. L'OMS no recomana la circumcisió per a la prevenció del VIH en homes que tenen sexe amb homes; l'efectivitat de l'ús de la circumcisió per prevenir el VIH al món desenvolupat no està clara.[16][17][18][19][20][21] La circumcisió neonatal també disminueix el risc de càncer de penis.[22] L'operació pot patir complicacions, més habituals quan el procediment es realitza en persones grans.[23] Una revisió de 2010 va trobar que les circumcisions realitzades pels proveïdors mèdics tenien una taxa de complicacions típica de l'1,5% per als nadons i del 6% per als nens més grans, amb pocs casos de complicacions greus.[23] Les complicacions agudes més freqüents són l'hemorràgia, la infecció i l'eliminació d'excessiu o massa poc prepuci. L'estenosi meatal és la complicació més freqüent a llarg termini.[24] Les principals organitzacions mèdiques tenen perspectives variades sobre l'eficàcia profilàctica de la circumcisió electiva de menors. L'OMS, ONUSIDA i les organitzacions mèdiques nord-americanes consideren que comporta beneficis per a la salut profilàctics que superen els petits riscos, mentre que les organitzacions mèdiques europees generalment creuen que en aquestes situacions els seus beneficis mèdics no estan compensats pel risc.[25][26][27][28]
La circumcisió profilàctica es va originar a Anglaterra durant la dècada de 1850, i es va establir com una forma de prevenir les infeccions de transmissió sexual.[29][30] Més enllà de l'ús com a opció profilàctica o de tractament en l'assistència sanitària, la circumcisió té un paper important en moltes de les cultures i religions del món, sobretot el judaisme i l'islam. La circumcisió és un dels manaments més importants del judaisme.[31][32][33] Històricament, les campanyes de persecució jueva han inclòs la prohibició de la pràctica com a mitjà d'assimilació, conversió i etnocidi per força.[31] [34][35] Les diferents opinions mèdiques, culturals, religioses i ètiques han donat lloc a una incidència i prevalença àmpliament divergents dins les polítiques. Està molt estès a Austràlia, Canadà, Estats Units, Corea del Sud, Nova Zelanda, la major part d'Àfrica i parts d'Àsia.[2] [7] [8] [36][37][38][39][40][41] És relativament rar per raons no religioses a parts del sud d'Àfrica, Amèrica Llatina, Europa i parts d'Àsia.[2] L'origen de la circumcisió no es coneix amb certesa; la documentació més antiga prové de l'antic Egipte.[2] [42][43]