Claude Lorrain
From Wikipedia, the free encyclopedia
Claude Gellée, més conegut en català com a Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat [klod lɔ.ʁɛ̃]) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605[nota 1] – Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), va ser un pintor francès establert a Itàlia. Va viure al període de l'art barroc, dins del qual es va emmarcar en el corrent anomenat classicisme, on va destacar com a paisatgista. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres.[1]
Nom original | (fr) Claude Gellée |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Claude Gellée 1600 Chamagne |
Mort | 23 novembre 1682 (81/82 anys) Roma |
Sepultura | San Luigi dei Francesi (1840–) Trinità dei Monti (–1840) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Lorenès |
Activitat | |
Ocupació | pintor, dibuixant, gravador |
Art | Pintura |
Gènere | Paisatge |
Moviment | Classicisme |
Catàleg raonat | Claude Gelee, called Lorraine, catalogue raisonné, 1837 (en) (1837) |
Professors | Agostino Tassi, Gottfried Wals i Claude Deruet |
Influències | |
Influències en | Jacob Van Ruysdael, Juan Bautista Martínez del Mazo, Antonio Palomino, Antoine Watteau, Joshua Reynolds, John Constable, Joseph Mallord William Turner, Camille Corot, Charles-François Daubigny. |
Mecenes | Urbà VIII, Felip IV |
Obra | |
Obres destacables Paisatge amb l'embarcament a Ostia de Santa Paula Romana, Port amb l'embarcament de la Reina de Saba | |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Parents | Jean Dominique (en) (nebot) |
De disposició manyaga, era de caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici.[2] Quasi desproveït d'educació, es va dedicar a l'estudi de temes clàssics, i va forjar per si mateix la seva fortuna, des d'un inici humil fins a assolir el cim de l'èxit personal. Es va obrir camí en un ambient de gran rivalitat professional, que malgrat tot li va portar a tractar amb nobles, cardenals, papes i reis.[3] La seva posició dins de la pintura de paisatge és de primer ordre, fet remarcable per la circumstància que en l'àmbit anglosaxó —on la seva obra va ser molt valorada i inclús va influir en la jardineria anglesa—[4] sigui únicament conegut pel seu nom de pila, Claude, igual que artistes com Miquel Àngel, Rafael o Rembrandt. Gran innovador dins del gènere paisatgístic, ha sigut qualificat com el «primer paisatgista pur».[5]
Lorrain va reflectir en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge —l'anomenat «paisatge ideal»—, que cobra una nova significació basada en els seus referents clàssics, i que traslluu una concepció ideal de la natura i del món interior de l'artista, alhora que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal, perfecte.[6]
Un dels elements més significatius en l'obra de Lorrain és la utilització de la llum, a la qual atorga una importància primordial a l'hora de concebre el quadre: la composició lumínica serveix en primer lloc com a factor plàstic, per ser la base amb la qual organitza la composició, amb la qual crea l'espai i el temps, amb la qual articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, és un factor estètic, al destacar la llum com a principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude crea amb la seva llum.[7]
L'obra de Lorrain expressa un sentiment quasi panteista de la natura, que és noble i ordenada com la dels referents clàssics de què es nodreix l'opus lorenià, però tot i així lliure i exuberant com la natura salvatge. Recrea un món perfecte aliè al pas del temps, però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit. Segueix aquell antic ideal d'ut pictura poesis, en què el paisatge, la natura, tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers.[8]