Clúster (indústria)
concentració geogràfica de negocis interconnectats en un camp específic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un clúster, districte industrial o clúster industrial, en l'àmbit econòmic, és una concentració geogràfica d'empreses, institucions i agents relacionades amb un determinat mercat, producte o sector industrial. Aquesta agrupació crea unes economies de concentració que proporciona avantatges competitius. Segons Michael E. Porter[1] és un grup nombrós d'empreses i institucions, totes elles relacionades amb la mateixa activitat econòmica i en el mateix entorn geogràfic.
Ja el 1890 Alfred Marshall[2][3] va parlar del districtes industrials com a concentracions sectorials en un territori concret. Així mateix, el professor Giacomo Becattini[4] ha tractat desenvolupat en profunditat l'estudi d'aquest fenomen en el context italià.
Però aquest concepte, rebatejat com a clúster, ha estat popularitzat pel professor Michael Porter al llibre "The Competitive Advantage of Nations".[5] Paul Krugman,[6] des del comerç internacional també ha fet notar la importància de la geografia. No obstant això, és un fenomen que, amb altres denominacions menys populars, ha estat profusament estudiat amb anterioritat per l'economia territorial.
Els clústers es beneficien de l'aparició d'economies d'aglomeració, que es manifesten en forma d'una sèrie d'avantatges per a les seves empreses. La presència d'un mercat prou ample de mà d'obra qualificada facilita la contractació de les empreses i permet que les pràctiques es difonguin entre el sector.
Aquesta alta densitat també ajuda a la creació d'institucions de formació i recerca especialitzades, així com a l'aparició d'uns valors i un context social que transmeten el coneixement tàcit, tant de tipus tècnic com empresarial, i una cultura que afavoreix l'emulació i la competència.
Finalment, la concentració sectorial permet que les empreses del sector diversifiquin els seus riscos derivats de la cadena de subministrament, en existir una base de proveïdors prou ampla.
En el món existeixen molts clústers d'indústries, com Silicon Valley en la informàtica i biotecnologia, Detroit en automoció o Bangalore en software.
Els clústers no pretenen replicar la funció de les associacions gremials, sinó generar i executar projectes transformadors entre els subsectors implicats.[7] Catalunya havia estat un clúster tèxtil d'importància (Barcelona, Sabadell, Terrassa). En l'actualitat hi té diversos clústers destacables: d'automoció, editorial i de mitjans de comunicació, químic (Tarragona), entre d'altres.[8]
Els clústers són objecte d'atenció per part de les polítiques industrials, a través de polítiques específiques de base territorial, entre les que figuren la creació de xarxes sectorials d'empreses, instituts de recerca i formació especialitzats i la promoció de models d'innovació oberta. Amb aquesta darrera es fomenta el repartiment de costos de desenvolupament entre conjunts d'empreses, permetent-los de realitzar projectes més ambiciosos del que la seva capacitat financera individual els permetria.