Competència comunicativa
capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges / From Wikipedia, the free encyclopedia
La competència comunicativa és la capacitat d'usar correctament una llengua per expressar i entendre missatges. El terme va ser creat per Dell Hymes el 1966 per a les llengües estrangeres i englobava les quatre destreses tradicionals (llegir, escriure, escoltar i parlar) més el component gramatical. És un concepte central en didàctica de la llengua, que veu com a màxim objectiu dels professors aconseguir la competència comunicativa dels seus alumnes. Suposa un apropament a l'ús real de la llengua i no sols el teòric, és a dir, considerar l'idioma com un instrument de comunicació i no com un simple objecte d'estudi.
Com que la competència comunicativa, a diferència de la competència lingüística pura, té en compte les normes socials que regeixen la comunicació, canvia més ràpidament que aquesta, ja que està subjecta a modes, girs i convencions flexibles que excedeixen el simple domini del codi d'un idioma.