Comportament agonístic
comportament social relacionat amb l'enfrontament entre dos individus / From Wikipedia, the free encyclopedia
El comportament agonístic és qualsevol comportament social relacionat amb la lluita. El terme té un significat més ampli que el comportament agressiu perquè inclou amenaces, exhibicions, retirades, pacificació i conciliació. El terme "comportament agonístic" va ser definit i utilitzat per primera vegada per J.P Scott i Emil Fredericson l'any 1951 al seu article "The Causes of Fighting in Mice and Rats" a Physiological Zoology.[1][2] El comportament agonístic s'observa en moltes espècies animals perquè els recursos, com ara menjar, refugi i parella, sovint són limitats.
Algunes formes de comportament agonístic es donen entre individus que competeixen per accedir als mateixos recursos, com ara menjar o parella. Altres vegades, implica proves de força o exhibició d'amenaça que fan que els animals semblin grossos i més en forma física, una exhibició que pot permetre'ls obtenir el recurs abans que tingui lloc una batalla real. Tot i que el comportament agonístic varia segons les espècies, la interacció agonística consisteix en tres tipus de comportaments: amenaça, agressió i submissió.[3]Aquests tres comportaments estan interrelacionats funcionalment i fisiològicament, però queden fora de la definició estreta de comportament agressiu. Tot i que qualsevol d'aquestes divisions de comportaments es pot veure sola en una interacció entre dos animals, normalment es produeixen en seqüència des del principi fins al final.[4] Depenent de la disponibilitat i la importància d'un recurs, els comportaments poden anar des d'una baralla fins a la mort o un comportament ritualista molt més segur, encara que els comportaments rituals o d'exhibició són la forma més comuna de comportaments agonístics.[4]