Comunitat jueva de Santa Coloma de Queralt
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les primeres referències sobre la presència de jueus a Santa Coloma de Queralt es remunten a 1272, si bé Yom Tov Assis considera que la seva presència a la Vila és anterior. A cavall dels segles XIII i XIV, la comunitat jueva colomina constava d'uns 110 membres.[1] La dona jueva tenia independència econòmica respecte de l'home.[2] La comunitat jueva va augmentar durant la primera meitat del segle XIV, atès que en el període 1347-50 es documenten 81 caps de família jueus.[3] En una carta emesa el 1347 a Pere III el Cerimoniós, Pere de Queralt i de Castellnou afirma que a la vila hi havia cinquanta cases de jueus. Aquest mateix any, Pere de Queralt aconsegueix la jurisdicció -i la capacitat de recaptar impostos- sobre trenta cases de jueus. A canvi, la comunitat jueva ha de pagar 500 sous anuals al monarca.
A finals del segle xiii, la majoria de mercaders jueus eren drapers, dedicats a la importació de draps francesos. També fou remarcable l'activitat dels jueus en el comerç de blat, i de manera menys accentuada, en el del bestiar.[4] També es documenta una important presència de prestadors a interès, que solia oscil·lar entre el 16% i el 20%.[5] En l'esmentat període 1347-50, el radi d'acció del mercat dels jueus colomins abraça els municipis de l'actual Baixa Segarra, Conca de Barberà, Anoia i Urgell.[6]En les darreres dècades del segle XIV, la comunitat jueva va tenir un paper cabdal en l'exportació del safrà colomí arreu d'Europa. Les referències notarials als oficis de la població jueva de baix estrat no són habituals, Gabriel Secall va documentar botiguers, metges, cirurgians, tintorers, mestres de lectura, dides, ramblers, carreters, fusters-serrallers, torners, servents i criades, entre altres.[7]
La comunitat jueva va formar tres confraries principals, documentades entre 1331 i 1402: la del sabbatharin, que s'ocupava dels oficis setmanals; la dels Cabbarim o Capbarim, que s'ocupava de soterrar els morts; i una tercera confraria que es dedicava a vetllar pels malalts.[8] Els manuals notarials no constaten matances o agressions contra jueus durant els tumults de 1391, que provocaren la conversió forçada de jueus colomins al cristianisme.[9] És possible que aquest episodi provoqués l'arribada de jueus d'algunes ciutats catalanes a Santa Coloma.
El 30 de març de 1492, els Reis Catòlics ordenen expulsar tots els jueus que no s'haguessin convertit al cristianisme en un termini de quatre mesos. En aquesta ocasió, no hi ha cap document que testimoniï la conversió de cap jueu.