Control biològic de plagues
From Wikipedia, the free encyclopedia
El control biològic de plagues o la lluita biològica en agricultura és el conjunt de recursos biològics per a prevenir, reduir o eliminar plagues (insectes, àcars, males herbes i malalties de les plantes).[1] Es fa servir la depredació, el parasitisme, l'herbivorisme, la confusió sexual, l'esterilització o altres mecanismes naturals.[2] És un important component dels programes de producció integrada.
El control biològic es fa principalment per la reducció de la població de les plagues pels enemics naturals o per la prevenció de la seva procreació en crear una confusió sexual. Normalment es redueix la població de la plaga però no s'acaba totalment amb ella. Els enemics naturals o agents de control biològic inclouen depredadors, parasitoides, patògens i feromones. En el cas dels agents contra les malalties de les plantes se'ls coneix com a antagonistes.
El control biològic en males herbes inclou agents herbívors i patògens per a les plantes a eliminar. Els depredadors com la marieta i crisopa, són espècies de vida lliure que consumeixen un gran nombre de preses durant la seva vida. Els parasitoides són espècies amb un estadi encara immadur que es desenvolupa sobre o dins d'un hoste al qual finalment acaben matant. La majoria tenen un marge d'actuació molt estret. Moltes espècies d'himenòpters i alguns dípters són parasitoides. Els patògens causen malalties i això inclou bacteris, fongs, i virus. Aquests maten o afebleixen el seu hoste i són relativament específics de certs grups d'insectes. D'estratègies de control biològic n'hi ha tres tipus bàsics: conservació, control clàssic i augmentació.