Convenció de Filadèlfia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Convenció de Filadèlfia, també coneguda com la Convenció Constitucional, la Convenció Federal o la Gran Convenció a Filadèlfia prengué lloc del 25 de maig al 17 de setembre, 1787 per a resoldre els problemes de govern dels Estats Units d'Amèrica, el govern del qual era definit segons els Articles de la Confederació després de la seva independència de la Gran Bretanya.[1] Tot i que la convenció es reuní suposadament per revisar i reformar els Articles de la Confederació, la intenció de molts dels proponents, entre els quals James Madison i Alexander Hamilton, era des del començament crear un nou govern federal, en comptes d'"arreglar" l'existent. Els delegats elegiren George Washington per presidir la convenció. Com a resultat, es promulgà l'única i actual constitució dels Estats Units, que creà la federació nord-americana amb la seva estructura actual, i per tant, la convenció és un dels esdeveniments històrics més importants de la història dels Estats Units.
| ||||
Tipus | Corts Constituents | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 25 maig - 17 setembre 1787 | |||
Data | 25 setembre 1787 | |||
Localització | Filadèlfia (Pennsilvània) | |||
Estat | Estats Units d'Amèrica | |||
Participant | William Samuel Johnson Roger Sherman Oliver Ellsworth Alexander Hamilton John Lansing Robert Yates George Read Gunning Bedford, Jr. John Dickinson Richard Bassett Richard Dobbs Spaight William Blount Hugh Williamson William Richardson Davie Alexander Martin William Few Abraham Baldwin William Houstoun | |||