Convenció de Montevideo
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Convenció de Montevideo sobre Drets i Deures dels Estats va ser un tractat signat a Montevideo, Uruguai, el 26 de desembre de 1933, durant la Setena Conferència Panamericana. La Convenció estableix la teoria declarativa de la condició d'estat com a part acceptada del dret internacional consuetudinari. En la conferència, el president Franklin D. Roosevelt dels Estats Units (EUA) i el seu secretari d'Estat Cordell Hull van declarar la Good Neighbor policy o Política del Bon Veïnatge, que s'oposava a la intervenció armada dels EUA en els assumptes llatinoamericans. El conveni va ser signat per 19 estats. L'acceptació de tres dels estats signants (Brasil, Perú i els Estats Units) estava subjecta a reserves menors.[1]
La Convenció va entrar en vigor el 26 de desembre de 1934. Va ser inscrita a la League of Nations Treaty Series (Sèrie de Tractats de la Societat de Nacions) el 8 de gener de 1936.[2]