Cooficialitat lingüística
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cooficialitat lingüística és l'oficialitat simultània de dues o més llengües en un determinat territori multilingüe, en igualtat de condicions legals.[1] Per exemple, aquesta condició es dona al Paraguai amb el guaraní i el castellà,[2] a Suïssa amb l'alemany, el francès, el romanx i l'italià,[3] i al Canadà, on les institucions federals tenen com a oficials l'anglès i el francès.[4] També passa a alguns països africans, en què una llengua autòctona conviu amb una d'introduïda per la colonització.[5] En aquest sentit, a Kenya tenen el mateix estatus legal el suahili i l'anglès.[6] Aquest fenomen té lloc igualment a sis comunitats autònomes espanyoles: Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Galícia, el País Basc i Navarra.[7]