Crim de la fase final
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els crims de la fase final o, en alemany, Endphaseverbrechen són tota una sèrie d'almenys 410 crims nazis perpetrats principalment per la SS, la Wehrmacht, les Joventuts Hitlerianes i la Gestapo, però també per civils quan la desfeta alemanya a la Segona Guerra Mundial semblava ineludible.[1][2] Van començar a la fi de gener de 1945. La força policial de Heinrich Himmler va reprimir brutalment tots els alemanys que rebutjaven continuar lluitant. A partir de febrer de 1945 els corts marcials de la Wehrmacht i les SS van dictar milers de condemnes a mort contra soldats i civils alemanys.[3] De gener a abril de 1945, la Wehrmacht va condemnar i executar més de 20.000 soldats.[4] El 19 de març de 1945 Adolf Hitler va emetre l'anomenat «manament de Neró» (Nero-Befehl), que ordenava a totes les autoritats militars i civils que deixin enrere només terra cremada en cas de rendició d'Alemanya.[5] No li importava gens el futur dels alemanys, que als seus ulls s'havien demostrat massa febles i, per tant, eren «indignes de viure».[3]
Tipus | Crim de guerra i crim | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | gener 1945 - maig 1945 | ||
Estat | Alemanya | ||
El 14 d'abril de 1945, Heinrich Himmler va enviar un manament a tots els comandants de camps de concentració encara no alliberades.Hi ordenava que «La rendició està fora de qüestió. El camp ha de ser evacuat immediatament. Cap presoner no pot caure viu en mans de l'enemic.»[6]
Aquesta sèrie de crims va continuar fins a les darreres hores abans de la capitulació incondicional de la Wehrmacht el 8 de maig del mateix any.
La categoria de crim de la fase final és una categoria de crim de guerra que troba el seu origen als judicis després del 1945 a Àustria i Alemanya. Les víctimes van ser desenes de milers de presoners dels camps de concentració, forçats, desertors, presoners militars i dissidents alemanys.[3]