Cultura de la ceràmica cordada
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cultura de la ceràmica cordada és un vast horitzó arqueològic europeu que va començar a despuntar a finals del neolític regional (l'edat de pedra). Aquesta cultura arqueològica arribà al seu apogeu durant el calcolític (l'edat de coure) i culminà a principis de l'edat de bronze (és a dir, entre el 2900 i el 2450 / 2350 aC).[1]
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | eneolític, Bronze primerenc i Late Neolithic (en) |
Inici | segle XXX aC |
Fi | dècada del 2000 aC |
Precedit per | cultura dels vasos d'embut, Cultura de l'àmfora globular, cultura de Baden i Cultura yamna |
Seguit per | cultura del vas campaniforme i cultura d'Andrònovo |
També se l'anomena cultura de la destral de combat/guerra o cultura dels sepulcres individuals. Els noms amb què se sol anomenar depèn de l'escola arqueològica a la qual s'adscriu l'investigador autor corresponent. Tant la ceràmica decorada amb cordes com les destrals de combat eren ofrenes funeràries típicament masculines. Les trobem ubicades en tombes individuals, de manera que els tres elements formen una associació recurrent. Així mateix, les destrals de combat es pensa que posseeixen un valor simbòlic, ja que estan fetes de pedra polida, material que les convertia en armes poc eficients.[2]
La cultura de la ceràmica cordada està també associada amb la introducció del metall en el nord d'Europa i, segons alguns investigadors, amb certes llengües de la família indoeuropea.