Càncer de testicle
From Wikipedia, the free encyclopedia
El càncer de testicle o càncer testicular és un càncer que un mascle pot patir en algun dels seus testicles. Sol desenvolupar-se a partir d'alguna cèl·lula germinal d'espermatozous, però també pot donar-se el cas (un 5% d'ells) que ho sigui a partir de qualsevol altra tipus de cèl·lula present als testicles. És possible que aquesta mena de càncer es manifesti al tòrax o a l'abdomen.
Seminoma de 7.4 × 5.5-cm en un testicle. | |
Tipus | càncer del sistema reproductor masculí, càncer endocrí, malaltia testicular, tumor of testis and paratestis (en) i malaltia |
---|---|
Especialitat | oncologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènia | |
Localització | testicle |
Associació genètica | DMRT1 i KITLG (en) |
Classificació | |
CIM-11 | 2C80 |
CIM-10 | C62, C62.9 i C62.90 |
CIM-9 | 186 i 239.5 |
Recursos externs | |
OMIM | 273300 |
DiseasesDB | 12966 |
MedlinePlus | 001288 |
eMedicine | 437966 i 454477 |
UMLS CUI | C0153594, C1333010 i C0039590 |
DOID | DOID:2998 |
Amb uns deu mil nous diagnosticats cada any amb aquesta patologia a la Unió Europea, es tracta del tipus de tumor maligne més comú entre els joves, especialment entre els homes en edat compresa entre quinze i quaranta anys. A Girona, la incidència percentual sobre el total de càncers és del 0,6%.[1]
Les seves causes són de moment desconegudes però se sap que un home amb criptorquidisme té una probabilitat de fins a catorze vegades superior als altres de patir càncer testicular. La meitat dels casos són seminomes, a cèl·lules immadures i de propagació lenta, mentre que l'altra són noseminomes, a cèl·lules més madures, de propagació ràpida i més freqüent a edats més joves.
El tractament pot incloure radioteràpia, quimioteràpia i cirurgia. L'extirpació del testicle és sovint suficient per a curar al malalt. Aquesta malaltia té un índex de curació força alt, de l'entorn del 90%, si no s'ha metastatitzat.[2] Fins i tot per als relativament pocs casos en què el càncer maligne s'ha estès àmpliament, la quimioteràpia moderna ofereix una taxa de curació d'almenys 80%.[3] A Catalunya, té una taxa de supervivència a cinc anys al voltant del 94%.[4]