Declaració de Mequinensa
document signat pels alcaldes dels ajuntaments aragonesos cataoparlants / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa per disset alcaldes dels municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp,[1] Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometien a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanaren al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada, veí de la localitat de Favara,[2] el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja de Ponent en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó.[3] Així s'aconseguí que en el curs 1985-1986 uns 2.500 alumnes estudiessin català.
Tipus | petició | ||
---|---|---|---|
Data de publicació | 1r febrer 1984 | ||
Localització | Mequinensa (província de Saragossa) | ||
Estat | Espanya | ||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | català | ||
El 2024, quaranta anys després de la signatura de la Declaració de Mequinensa, el balanç de la salut de la llengua catalana a la Franja de Ponent era adversa: no s'havia normalitzat l'ensenyament del català, que sovint es situava fora de l'horari lectiu, no s'havia aconseguit que la retolació dels carrers i places o les comunicacions de les administracions fossin en català, i la situació de diglòssia s'anava afermant.[4] La despoblació, la manca d'ambició dels governs anteriors i l'executiu aragonès, integrat per PP i Vox, liderat per Jorge Azcón, eren reptes a superar. Tot i que les dades d'usos lingüístics indicaven retrocessos preocupants, el català sobrevivia i mostrava certa vitalitat.[5]